Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)

(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).

Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.

Palanques (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins.

Menys del 10% del terme és conreat. L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. Àrea comercial de Morella. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del segle XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960.

El poble (palanquins) és situat en un turó a l’esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria.

Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell.

Enllaç web: Ajuntament

Paiporta (Horta)

10 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,93 km2, 24 m alt, 24.810 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a la riba dreta del barranc de Torrent, que desguassa a l’Albufera, i al sud de València.

L’activitat econòmica bàsica fins fa pocs anys era l’agricultura, la major part de regadiu, gràcies a l’existència de sèquies. El conreu més estès és el de tarongers, al qual segueixen en importància els conreus d’horta (cebes i patates, fonamentalment). Actualment l’activitat industrial és més important que l’agricultura: hi destaca la fabricació de mobles i la indústria de la fusta en general; també hi ha una fàbrica de joguines i diverses de teixits. Àrea comercial de València.

El poble agrupa tota la població del municipi. L’actual església parroquial de Sant Jordi fou bastida el 1754. El nucli antic és a l’esquerra del barranc de Torrent i a la dreta sorgí el barri nou de les Casesnoves de Torrent.

Enllaços web: Ajuntament – Associació El Barranc

Paçà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,47 km2, 138 m alt, 693 hab (2012)

(fr: Passa) Situat al sector nord-oriental dels Aspres, entre la serra de Sant Lluc fins a la dreta del riu Rard, límit septentrional del terme. El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat. Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents per la dreta del Rard, com la riera de Paçà.

L’economia és agrícola, s’hi conreen arbres fruiters (cireres, presseguers i albercoquers) al regadiu i, sobretot, vinya de secà, amb una important cooperativa vinícola; la producció de vi dolç natural s’inclou al sector dels Costes del Rosselló i la de vi de qualitat superior, al dels Aspres de Rosselló. Hi ha ramaderia ovina.

L’església parroquial del poble conserva fragments de retaules interessants.

Dins el terme hi ha també el monestir del Camp i el santuari de Sant Lluc.

Otos (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014)

Situat a l’est d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l’Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla.

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l’agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Fou el centre de la baronia d’Otos.

Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament.

Enllaç web: Ajuntament

Osseja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)

(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.

El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).

Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.

Orxeta (Marina Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014)

Situat als vessants de la serra d’Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s’estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes.

És conrea menys d’una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s’hi conreen cítrics (llimoners i tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d’Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina.

La vila està situada a la dreta del riu de Sella i hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61.

Enllaç web: Ajuntament

Orxa, l’ (Comtat)

9 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014)

(cast: Lorcha) Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d’Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l’estret de l’Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d’alzines.

Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d’oliveres i els garrofers. Aviram. L’activitat industrial és la base de l’economia. Àrea comercial d’Alcoi. Demogràficament, ha minvat des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior.

La vila és encimada dalt d’un coster a la dreta del riu; destaca l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol.

Dins el terme s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa.

Ortafà (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012)

(ant: Hortafà, fr: Ortaffa) Estès en gran part a l’esquerra del Tec.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d’hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Àrea comercial de Perpinyà. Després d’una lleugera davallada, iniciada a començament del segle XX, la població tendeix actualment a augmentar.

El poble, esmentat ja al segle X, es troba prop del Tec, al vessant sud d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà, centre de la baronia d’Ortafà.

Orpesa (Plana Alta)

21 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)

(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.

El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.

Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme