Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Xarafull (Vall de Cofrents)

6 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014)

(cast: Jarafuel) Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d’El Agua (o canyada de Xarafull).

Tres quartes parts del terme no es conreen i l’altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques.

Vila d’origen islàmic. Al peu de l’antic castell de Xarafull, hi ha l’església parroquial de Santa Caterina, del segle XVII.

Xaló (Marina Alta)

8 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 34,56 km2, 189 m alt, 2.793 hab (2014)

(cast: Jalón) Situat a la conca mitjana del riu de Gorgos, entre les serres de Bèrnia, del Ferrer i del castellet d’Aixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i la vinya, seguits d’ametllers, garrofers i oliveres. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura, alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és a la vora dreta del riu de Gorgos, amb perill d’inundacions; església parroquial de la Nativitat. El 1310 el castell de Xaló fou donat a Bernat de Sarrià.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Bèrnia, el Masserof i Benibraïm i el castellet d’Aixa.

Enllaç web: Ajuntament

Xalans (Vall de Cofrents)

4 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 94,77 km2, 453 m alt, 927 hab (2014)

(cast: Jalance) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d’Albacete). Drenat pel Xúquer, que penetra al País Valencià a través d’aquest terme; a l’est del terme hi ha la rambla de Sácaras, afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes.

El sector conreat és molt minso: cereals, vinya i oliveres (al secà) i fruiters i hortalisses (al regadiu). Indústria de conserves.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada a la dreta del Xúquer, al peu de les ruïnes de castell de Xalans, d’origen musulmà, refet el segle XIX; l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada el 1632, no s’acabà de construir fins al 1736; la casa de la vila és del 1835.

Xacarella (Baix Segura)

3 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,37 km2, 23 m alt, 1.947 hab (2014)

(cast: Jacarilla) Situat a la dreta del riu Segura, entre el riu i els contraforts de la serra de Cristo, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) i de regadiu (hortalisses i cítrics), que aprofita l’aigua del riu i de pous. Indústria del moble. L’augment de la població ha anat lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu des del 1857, encara que als darrers anys l’augment és molt més petit.

El poble és situat a la dreta del Segura; l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem depenia de la parròquia de Bigastre.

Xàbia (Marina Alta)

36 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 68,41 km2, 50 m alt, 29.067 hab (2014)

(cast: Jávea) Situat al litoral, en una depressió entre les terminacions orientals del sistema pre-bètic valencià, entre el Montgó i el puig de Benitatxell, a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia, on hi ha la illeta del Portitxol. Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos a la caseria marítima de la Duana, on hi ha el parador nacional de turisme. Al sector inculte hi ha pastures, garriga i pinedes

Els conreus més estesos de secà són la vinya (que es dedica fonamentalment a l’obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers; el regadiu és dedica als tarongers i als conreus d’horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d’adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l’agricultura (obtenció de panses i fabricació d’embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s’ha convertit en la primera font de riquesa. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.

La vila, d’origen islàmic, es concentra en un tossal, a l’esquerra del riu de Gorgos; l’església parroquial de Sant Bartomeu és una construcció gòtica massissa (segle XVI); la casa de la vila és del començament del segle XVIII.

El terme hi ha, a més, l’antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia i les caseries de Fontanella, la Granadella, l’Atzúvia, el Pujol, la Seniola, Tarraula i Vall-de-ros i el santuari del Pòpul.

Ajuntament – Turisme

Voló, el (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,42 km2, 84 m alt, 5.520 hab (2012)

(fr: le Boulou) Situat al límit amb el Vallespir, a banda i banda del Tec i accidentat pels Aspres i per la serra de l’Albera.

Agricultura dominada per la vinya, que es la base de la seva economia; producció de vi. Petita indústria. Aigües medicinals, explotades mitjançant els banys del Voló. Indústria surera. Activitat duanera i turisme.

La vila és situada a la plana al·luvial de l’esquerra del Tec, al llarg de la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el traçat de l’antiga via romana; conserva restes de les antigues muralles; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, conserva un notable portal de marbre blanc, de la segona meitat del segle XII, i a l’interior hi ha un interessant retaule del segle XV.

El municipi comprèn també la masia i església de Molars.

Durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla del Voló, i el 1939 s’hi establí el camp del Voló, destinat a refugiats republicans de la guerra civil.

Vivers (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,07 km2, 228 m alt, 172 hab (2012)

(fr: Vivès)  Situat a l’esquerra del Tec i el seu afluent el riera de Vivers, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts, al límit del baix Vallespir. El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola és modesta, amb conreus de secà, la major part dedicada a la vinya (destinats a la producció de vi de qualitat superior), a més d’arbres fruiters, hortalisses i farratge. Ramaderia ovina. Al sud del terme hi ha explotacions d’argila per a la teuleria de Sant Joan de Pladecorts.

El poble és troba a la capçalera de la riera de Vivers, sota el pla del Mener; la seva església parroquial conserva un retaule de Sant Miquel dels primers anys del segle XVI; des del 1993 hi ha la seu de l’Institut Mediterrani del Suro.

Viver, el (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,89 km2, 440 m alt, 90 hab (2012)

(occ: Lo Vivièr; fr: Le Vivier) Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat.

El poble s’assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver; l’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014)

(cast: Vistabella del Maestrazgo) Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu.

Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és al capdamunt d’un turó, dominant el pla; l’església parroquial de l’Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24).

El municipi comprèn, a més, l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi.

Enllaç web: Ajuntament

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.