Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,7 km2, 205 m alt, 640 hab (2014)
(cast: Gestalgar) Situat al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Tres quartes part del territori corresponen a terreny no conreat, amb predomini del matollar sobre l’àrea forestal.
Economia agrícola, amb predomini del secà sobre el regadiu; a la vora del riu es conreen tarongers, blat de moro, hortalisses i alfals, i el secà es dedicat sobretot a garrofers, vinya i oliveres. Ramaderia de llana i cabrum. La població, sempre feble i estancada, des del 1950 ha tingut un descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, a la sortida del congost que s’ha aprofitat per a la construcció d’una central hidroelèctrica; església parroquial de la Concepció.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 70,93 km2, 218 m alt, 8.518 hab (2014)
(o Xestalcamp, cast: Cheste) Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català.
Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l’agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció.
La vila és a l’esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo.
Fou centre de la baronia de Xestalcamp. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l’acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l’anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric.
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014)
(cast: Chert) Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars.
Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs. Població en descens.
La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l’església parroquial de l’Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l’antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada).
El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d’Enroig.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014)
(cast: Jérica, ant: Eixèrica) Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà.
Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts.
La vila, d’origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l’antic castell de Xèrica; església parroquial de Santa Àgata, d’origen gòtic, construïda a partir del 1395; l’església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l’antic convent dels Socors.
Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)
Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).
Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.
El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.
Municipi de la Safor (País Valencià): 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014)
(cast: Jaraco) Situat entre la Valldigna, l’horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l’oest del Mondúver, s’estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial.
És conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.
El poble, d’origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant.
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)
(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.
Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.
El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.
Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)
(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).
Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.
La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).
El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.
Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 43,65 km2, 219 m alt, 2.683 hab (2014)
(cast: Chella) Situat al límit amb la vall Farta, a la zona de parla castellana del País Valencià, travessat pel riu Sallent i drenat també pels barrancs de Malet i d’El Abrullador i per la capçalera de la rambla de Bolbait, i es accidentat pels contraforts del Caroig. La meitat del terreny no és conrea i és cobert de pinedes i de matollar.
Agricultura de conreus de secà (ametllers, oliveres i vinya) i regadiu (hortalisses, tabac i fruiters). Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi, és situada damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia.
Municipi i capital comarcal de la Costera (País Valencià): 76,56 km2, 115 m alt, 29.343 hab (2014)
Format per una munió d’enclavaments que són record del gran terme medieval: el Realenc de la Plana, la Senyoria del Comte, la Garrofera, Terrafort, el molí de Sant Andreu, Torró, la Font Amarga, el Gafarró, el Paraire, la venta de Carbonell, el Pinar dels Frares, el territori de la Foia de Cerdà i diversos més escampats per la comarca. El terme és a la serralada Pre-bètica valenciana, drenat pels rius d’Albaida, de Cànyoles i dels Sants. Una part de l’aigua potable de Bellús arriba a la ciutat per un aqüeducte gòtic, anomenat les Arcadetes d’Alboi.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i arbres fruiters), i principalment de regadiu (amb grans superfícies de tarongers, i a més, arròs i altres hortalisses). La ramaderia és poc transcendent (boví, oví, cabrum i porcí) i avicultura. La tradició industrial es remunta als àrabs, amb la fabricació de paper, però l’embranzida moderna es cosa del principi del segle XX, amb la restauració de la paperera, de la fusta (especialitat en taüts mortuoris), alimentàries, tèxtil, productes metàl·lics i maquinària, que es desenvolupen en set polígons industrial.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric i romà, centre de la regió de Xàtiva, es recolza al coster nord del tossal del Castell, on s’alça el castell de Xàtiva, del segle X, la timba meridional del qual és inexpugnable, adossada al qual hi hagué l’antiga ciutat i on es bastí Sant Feliu de Xàtiva, l’Albereda, amb un segon recinte on abunden les esglésies i els convents gòtics, com la col·legiata, i també el Museu Municipal de Belles Arts, notable edifici del segle XVI, i alguns casals renaixentistes; el recinte tenia nou portes que empalmà amb la Moreria (Vilanova de Xàtiva). Al principi del segle XX, desapareguda la muralla, començà l’eixample vers l’estació.
EL TERME.- Comprèn, a més, els pobles d’Annauir i de la Torre d’en Lloris, el llogaret de Sorió, les caseries de Mollà, el Realenc i de la paperera de Sant Jordi, els despoblats de Benifurt i Bixquert i el santuari del Puig.
Dades dels Països Catalans 