Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Tor de Querol, la (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)

(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.

Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.

El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.

El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Tor de França, la (Fenolleda)

9 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13.94 km2, 120 m alt, 1.059 h (2013)

(o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France) Situat a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper.

La vila és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020.

El parlar de la vila és una transició del català a l’occità.

Toluges (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,04 km2, 20 m alt, 6.544 hab (2013)

(fr: Toulouges) Situat al Riberal, entre el pla de Tuïr i la Tet, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’oest a est.

L’economia es basa en l’agricultura. Els conreus de regadiu es destinen a verdures i fruiters (presseguers i albercoquers), i els de secà a la vinya; producció de vi de qualitat superior. Indústria afavorida per la proximitat de Perpinyà. El 1992 es creà un parc d’activitats econòmiques, que ha revifat l’economia local. Població en ascens.

El poble és troba mig quilòmetre a la dreta de la Bassa, a la carretera de Perpinyà a Tuïr, al voltant de l’església parroquial, edifici romànic del segle XI.

El 1027 hi tingué lloc l’important sínode de Toluges.

Tollos (Comtat)

6 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 15,97 km2, 773 m alt, 52 hab (2015)

Situat a la vall de Seta, en un terreny muntanyós, als vessants de la serra d’Alfaro, al sistema Pre-bètic valencià, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Marina Alta. Les aigües són captades en part cap al nord-est pel barranc de Malafí i la seva xarxa. Gran part del territori és inculte.

Agricultura migrada, amb conreus quasi totalment de secà; els més estesos són els de cereals i d’oliveres, seguits dels ametllers. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha anat devallant des del 1900 i més encara a partir del 1980 i actualment està en procés de despoblament.

El poble (tollers), d’origen islàmic, és al peu de la Solana. L’església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del segle XVI.

El municipi comprèn, a més, els antics llogarets de Capaimona i de Rafalet.

Enllaç web: Ajuntament

Tolba (Ribagorça)

10 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 59,14 km2, 696 m alt, 137 hab (2015)

(cast: Tolva) Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del segle XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica.

El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l’antic terme de Lluçars i diverses antigues masies.

Toixa (Serrans)

8 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 121,92 km2, 603 m alt, 1.158 hab (2015)

(cast: Tuéjar) Situat a la vall mitjana del Túria, que el travessa de nord a sud, i drenat també pel riu Xelva o riu de Toixa, tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls; a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel. El territori és força muntanyós i el 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins, de propietat comunal, i matollars.

S’hi conreen, de secà, ametllers, vinya, cereals i oliveres; al regadiu, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro. Ramaderia ovina. Indústria derivada de l’agricultura; cooperativa vinícola. Població en descens.

La vila és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’extrem oriental del terme; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Olmedilla i el despoblat d’Assagra.

Toga (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)

Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.

Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.

El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.

A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.

Enllaç web: Ajuntament

Toès i Entrevalls (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,41 km2, 810 m alt, 32 hab (2013)

(fr: Thuès-Entre-Valls) Situat al sector més alt de la comarca, a la dreta de la Tet, a la seva confluència amb el seu afluent, el Carançà, al peu del pic de Gallinàs.

Conreus al fons de la vall i pastures a les parts més elevades. Balneari de Toès, amb aigües indicades per curar el reumatisme. Explotació forestal. Central elèctrica, amb un salt de 167 m d’altitud; la producció mitjana és de 43 milions de kWh, la principal del Conflent. Població tradicionalment escassa.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: l’antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís; i el de Toès de Llar, situat a l’esquerra de la Tet, on inicialment s’hi establiren uns hostals.

Todolella (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 33,98 km2, 806 m alt, 140 hab (2015)

Situat al límit amb l’Aragó i accidentat per la serra de Saranyana, en un terreny muntanyós, al peu de la mola de Todolella (1.142 m alt), sobre el riu Cantavella, afluent dret del Bergantes.

Es conrea una petita part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de fonts. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella; castell de Todolella, restaurat; l’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Saranyana.

Enllaç web: Ajuntament

Titaigües (Serrans)

3 Respostes

Municipi del Serrans (País Valencià): 63,21 km2, 720 m alt, 473 hab (2015)

(cast: Titaguas) Situat a la serra de Javalambre i als darrers contraforts meridionals de la del Sabinar, a la zona de parla castellana del País Valencià, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat, pel sector occidental de la comarca. Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars.

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i l’olivera; al regadiu, molt reduït, s’hi conreen sobretot hortalisses. Ramaderia. Indústries derivades de l’agricultura; cooperativa vinícola.

La vila és al peu d’un turó, a la dreta de la carretera de València a Ademús; l’església parroquial és obra del segle XVI.