Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Trullars (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,01 km2, 77 m alt, 1.875 hab (2012)

(fr: Trouillas) Situat al sector de la plana més pròxima als Aspres, i drenat pel Rard (límit meridional) i el seu afluent, la Canta-rana (en part, límit septentrional).

L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals el de la vinya és el principal (hi ha una cooperativa vinícola que elabora vi de qualitat superior). Els de regadiu (fruiters i hortalisses) són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Ramaderia.

El poble és situat a la dreta de la Canta-rana. Prop seu tingué lloc el 1793 la batalla de Trullars.

El municipi comprèn, a més, el mas i antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà.

Trillà (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,96 km2, 401 m alt, 62 hab (2012)

(occ: Trilhà, fr. Trilla) De llengua occitana. Situat a la vall d’Aglí, a prop de l’aiguabarreig amb l’Adasig, estès entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló i el riu, limit septentrional del terme. El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar.

L’agricultura ocupa les poques terres disponibles, amb conreus destinats bàsicament a la vinya; hi ha petites extensions dedicades a les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges. Hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior. El cens ramader és nul. Lloc de segones residències. Explotació forestal. Des del segle XIX la població està en continu descens.

El poble, situat damunt un serrat que separa les conques de l’Aglí i de l’Adasig, és presidit per l’església parroquial de Santa Maria.

Trevillac (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,24 km2, 540 m alt, 134 hab (2012)

(fr: Trévillach) Situat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Conflent, comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa i, a l’oest, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig.

L’agricultura, principal activitat econòmica del municipi, està formada per conreus de secà: cereals i vinya (hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior); també hi ha pastures, farratges, hortalisses i arbres fruiters. Població en descens.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a l’esquerra de la riera de la Craberissa, sota el coll de les Colomines, és format per un agrupament de cases presidit per l’església parroquial de Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, els antics castells de Saquera i de Rocaverd.

El parlar d’aquest territori és de transició cap a l’occità.

Tresserra (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,21 km2, 140 m alt, 918 hab (2012)

(fr: Tresserre) Situat al sud de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat pels contraforts orientals dels Aspres, drenat per torrents que es dirigeixen vers el Rard, al nord, o vers el Tec, límit meridional del terme. La part més muntanyosa és coberta de bosc.

Agricultura de secà basada en el monoconreu de la vinya, destinada a la producció de vins d’aperitiu, vi de qualitat superior i vi corrent de taula (hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979), també s’hi conreen fruiters i hortalisses. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha mantingut estable durant els segles XIX i XX, amb alguns alts i baixos.

El poble és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec de la plana rossellonesa. Fou el centre de la baronia de Tresserra.

El municipi comprèn també el poble de Nidoleres.

Traiguera (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 59,8 km2, 271 m alt, 1.531 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a les vores dels rius Cérvol i la Sénia, accidentat al sud per les muntanyes de la Bassota.

L’economia és basa en l’agricultura, que és principalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, seguit pels garrofers i els ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses i cítrics. Ramaderia ovina i porcina. Explotació de jaciments d’argiles. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és situada al peu del turó del Solà; església parroquial de Santa Maria (segles XVI-XVII), conserva importants peces d’orfebreria; hi ha diversos edificis gòtics i renaixentistes.

Dins el terme hi ha el santuari de la Font de la Salut i el despoblat del Carrascal. El 1411 s’hi celebrà el parlament de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Tous (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.

Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.

Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.

L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.

Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.

Enllaç web: Ajuntament

Torricó, el (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 32,03 km2, 265 m alt, 1.477 hab (2014)

(cast: Altorricón) Situat al sud de Tamarit de Llitera, terme del qual va ésser segregat el 1935. Situat en un terreny pla, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Segrià.

Predomina l’agricultura de regadiu sobre la de secà, gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi, moresc), fruiters i hortalisses, als sectors regats, i els de cereals, olivera i vinya, als de secà. Ramaderia ovina i porcina; avicultura i granges de conills. Cooperatives agrícoles. Indústries derivades del sector agropecuari, tèxtil, energètic i del metall. Àrea comercial de Lleida.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El terme comprèn, a més, el poble de Cuquet i l’antiga església de Sant Bartomeu del Torricó.

Torre-xiva (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,99 km2, 339 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Torrechiva) Situat a banda i banda del Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al sud, i la solana de Lludient, al nord. Més de la meitat de la superfície del terme és de muntanya i garriga poc productiva, amb bosc de pins i de carrasques.

Economia agrícola, amb conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya i ametllers); el regadiu es redueix a petites extensions a la vora del Millars. Hi ha aigües minero-medicinals. Àrea comercial de Nules.

El poble, antic lloc de moriscs, és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts; l’església parroquial de Sant Roc, d’una sola nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d’Espadella. Formà part del ducat de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Torrevella (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)

(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.

El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.

La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.

Enllaç web: Ajuntament

Torres Torres (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,58 km2, 168 m alt, 630 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, a la vall mitjana del Palància, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli, que baixen ràpidament en apropar-se al riu.

Agricultura; els conreus més estesos són els d’olivera, garrofer, ametller i taronger. Ramaderia de llana i aviram. Estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.

El poble, d’origen àrab, és prop de la riba dreta del Palància; hi ha restes importants de l’antic castell de Torres Torres, que fou el centre de la baronia de Torres Torres; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és en part del segle XVII, modificada el segle XIX.