Arxiu de la categoria: Empreses

Sonimag

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – 2015)

Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.

El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.

De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.

Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.

Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – segle XX)

Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència. Creada per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.

Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat. La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències.

Societat Catalana d’Edicions

2 Respostes

(Barcelona, 1910 – 1926)

Editorial fundada per Antoni Rovira i Virgili. El 1915 l’impressor de les obres, Ramon Tobella i Castelltort, la hi comprà i la continuà fins el 1926.

Publicà especialment assaigs, però també novel·les, contes, poesia i alguna traducció. Dels seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques, de Raimon Casellas, Història dels moviments nacionalistes, de Rovira i Virgili, Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement, de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns, d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc.

El catàleg reflecteix un clar eclecticisme entre autors modernistes i noucentistes.

Sindicat de Banquers de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1910 – 1998)

(SINDIBANK)  Entitat bancària. Creada amb un capital d’l milió de pessetes.

Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal -empreses individuals i familiars de caràcter comarcal- que incloïa entitats de tot Catalunya.

El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs -amb més volum, equip humà i organització- o la mateixa Administració.

El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil. No obstant això, la seva idiosincràsia es perdé un any després, quan la banca no anònima passà a formar part de l’Associació.

Després va pertànyer al Monte dei Paschi di Siena (tercer grup bancari italià). El 1991 posseïa uns recursos propis de 6.052 milions i de 64.197 d’aliens, duplicant els del 1988. Tenia una xarxa de 39 oficines.

Per dificultats econòmiques, l’any 1998 va ser absorbit per Bancaixa.

Serveis d’Indústria

1 Resposta

(Catalunya, 23 abril 1934 – 1939)

Organisme creat per decret de la conselleria d’economia de la Generalitat.

S’ocupava de la política industrial i dels serveis relacionats amb el procés industrial.

Va estar en funcionament fins a la fi de la guerra civil.

Servei Tècnic del Crèdit i de l’Estalvi

Deixa un comentari

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat (per un dels decrets de s’Agaró) a fi de coordinar les funcions d’intervenció de les activitats bancàries i de defensa de l’estalvi que corresponien al departament de finances, al Consell Superior del Crèdit i de la Banca, al Consell General de l’Estalvi i al Consell General de la Banca Catalana.

Servei d’Ocupació de Catalunya *

Deixa un comentari

(SOC) Nom donat a partir del 2004 al Servei Català de Col·locació (agència pública de la Generalitat, 1996- ).

Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació

Deixa un comentari

(Catalunya, 1996 – )

Organisme administratiu del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Creat per intentar arribar a un acord entre l’empresari i el treballador litigants per tal d’evitar anar a judici.

Si s’arriba a un acord aquest serà d’obligatori compliment per les dues parts.

Servei de Cooperació de la Generalitat

Deixa un comentari

(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme. Creat a fi de que les societats cooperatives existents al Principat (més de 2.000) i les de nova creació s’adaptessin a les normes establertes per les lleis de bases de la Cooperació (17 febrer 1934), de Cooperatives (17 març 1934) i de Mutualitats (22 març 1934).

El servei tenia funcions d’inspecció, de recollida d’estadístiques, d’assessorament legal i d’execució de les disposicions del Consell Superior de Cooperació, el cap del servei del qual era el secretari.

Durant la guerra civil conservà les seves funcions, ratificades pel reglament del departament d’economia de l’agost de 1937.

Servei Central d’Estadística

2 Respostes

(Catalunya, 1 juliol 1934 – 1939)

Organisme dependent de la presidència de la Generalitat. El dia 27 de juliol de 1934 en fou nomenat director J.A. Vandellòs. El servei continuà la publicació del “Butlletí Mensual d’Estadística”, que havia iniciat l’Institut d’Investigacions Econòmiques.

Recollí i publicà unes sèries molt acurades d’estadístiques del Principat: sobre la població el 1936, el moviment demogràfic, els pressuposts municipals i les produccions agro-pecuàries.

Durant els anys 1936-38 el director fou Jaume Alzina i Caules.