(Barcelona, abril 1936 – )
Institució creada dins la Universitat Autònoma de Barcelona. en fou director Esteve Terrades, i Josep M. Orts sots-director. Les seves activitats no començaren fins al 1939.
Hom hi organitzà cursos monogràfics que introduïren els nous corrents matemàtics, i joves llicenciats foren enviats a l’estranger.
Publicà nombroses monografies i la revista “Collectanea Mathematica”. Vinculat al CSIC, fou dirigit per Joan Augé.
(Barcelona, 1925 – 2014)
Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid).
El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l’empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk.
Era l’empresa tèxtil més important d’Espanya; l’any 1977 comptava amb un volum de vendes d’11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.
Degut a dificultats financeres, l’empresa es tancà l’any 2014.
Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (entitat científica i professional, 1983- ).
(Blanes, Selva, 1923 – 1990)
(Societat Anònima de Fibres Artificials) Empresa tèxtil. Constituïda per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’estat espanyol, i un grup industrial francès.
Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les instal·lacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes.
Durant la Guerra Civil fou bombardejada; la reconstrucció fou difícil i costosa.
El 1951 signà contracte amb Rhodiaceta —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya. El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster.
Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial a Sant Julià de Ramis (Gironès).
La multinacional francesa Rhône-Poulenc, que tenia el 60% del capital, adquirí el 40% restant a la família Vilà el 1986 i inicià un pla de modernització d’instal·lacions i sanejament financer.
El 1990 es passà a denominar Rhône-Poulenc Fibras, SA, empresa que el 1996 es fusionà amb la companyia Nylstar, S.A.
(Gavà, Baix Llobregat, 1929 – )
Empresa de radiadors i de material sanitari.
Fundada pels germans Roca que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.
Tingué 6 fàbriques als Països Catalans, 3 a la resta de l’estat i a Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i Xina.
El 1999 tenia 7.400 treballadors.
Té una gran importància l’exportació.
(Barcelona, 1924 – 1930)
Empresa dedicada a la fabricació d’automòbils.
Fundada per Guifré Pelagi Ricart i Medina a partir de l’empresa Ricart i Pérez, que havia estat fundada el 1921 per ell i per Francesc Pérez d’Olaguer, i desapareguda en retirar-se aquest darrer el 1923.
Fusionada amb l’empresa España (1928), la nova empresa s’anomenà Ricart-Espanya; plegà el 1930.
Fabricà autèntiques joies mecàniques, entre les quals cal destacar un motor de sis cilindres i de 1.500 cm3, amb dos arbres de lleves a la culata, i un excel·lent motor de quatre cilindres; ambdós foren presentats al Saló de l’Automòbil de París (1926).
(Toronto, Canadà, 14 desembre 1911 – 1951)
Societat. Constituïda com a filial de la Barcelona Traction.
Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre (Faió), al Segre (Seròs), a la Noguera Pallaresa (Talarn, Terradets, Camarasa), etc.
Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català.
Seguí les vicissituds de Barcelona Traction, i les instal·lacions passaren a FECSA el 1951.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1885 – segle XX)
Empresa. Fundada per Manuel Raventós i Domènech, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l’elaboració de cava.
Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat; gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la fil·loxera i adquirí una envergadura que la situa actualment al capdamunt de les empreses de cava de l’Alt Penedès i a l’estat espanyol (Codorniu SA).
Ha realitzat la urbanització Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia.
Ultra la pròpia marca, l’empresa controla les de Delapierre i Rondel i absorbeix una gran part del vi produït a la comarca.
Enllaç web: Raventós i Codorniu
(Catalunya, 1979 – )
Editorial. Fundada per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el primer director.
Publica diverses col·leccions: Poesia dels Quaderns Crema (1979), de poetes catalans contemporanis i traduccions, Biblioteca Mínima (1981) i Mínima de Butxaca (1979), de narrativa contemporània, la Sèrie Gran (1979), de literatura catalana antiga o moderna, Assaig (1984) i Assaig Minor (1987), Biblioteca Filològica (1984), In Amicorum Numero (1992), bàsicament de poesia i, Àlbums (1990), sobre figures del món cultural. Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987.
Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l’Obra Poètica de J. V. Foix i l’Obra Catalana d’Eugeni d’Ors, iniciades respectivament el 1983 i el 1987.
Ha tingut un paper destacat en la projecció d’escriptors de les generacions dels anys 1970 i 1980.
La seva producció editorial s’ha ampliat amb les col·leccions en català i castellà Mínima Minor, Ceret, Biblioteca Filològica, El bosque de Aristarco, La Caja Negra i Studia in honorem prof. M. de Riquer.
Enllaç: Quaderns Crema
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, abans 1914 – Barcelona, 1918)
Empresa aeronàutica. Es dedicava a aprofitaments d’estany.
El 1914 féu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Tauber per a fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí.
Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla (basat en el Vendôme francès), amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca (vol Barcelona-Palma, juliol 1916).
La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra (1918) i perdé el control de la nova firma, Taller Hereter SA, que s’arruïnà.
Dades dels Països Catalans 