Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Orfeó Mallorquí

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1899 – juliol 1936)

Entitat coral fundada per Andreu Gelabert i Cano. Influït per l’Orfeó Català, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes.

El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis, però aviat topà amb la Dictadura de Primo de Ribera. El governador Pere Llosas prohibí l’estrena solemne de L’estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fou superat, i el 1931 pogué celebrar l’adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l’Orfeó Republicà, el de La Protectora i la banda de música.

Organitzat en forma de societat -fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana-. Es dissolgué el 1936.

Octubre, Premis

2 Respostes

(València, 1972 – )

Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.

El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.

Obra Cultural Balear

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 desembre 1962 – )

(OCB)  Entitat fundada per iniciativa de Francesc de B. Moll. Constituïda el 1971 com a associació legal. Creada per una trentena d’intel·lectuals balears, amb l’objectiu de defensar i promoure la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.

Premi d’Honor Jaume I (1979) i Creu de Sant Jordi (1985), ha jugat un paper important en el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a les Balears, tant des del món de la divulgació i la publicació, com des d’associacions filials com ara Voltor, que va fer possible la recepció a les Illes Balears de TV3.

S’han creat altres sucursals a Menorca, Formentera i Mallorca, que editen revistes en català.

Novatores

Deixa un comentari

(València, finals segle XVII – inici segle XVIII)

Moviment d’idees. Es produí a València i d’altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d’una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat.

Els valencians “novatores” més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment pre-il·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d’institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.

Nins Blauets, Escolania dels *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Altre nom de l’Escolania dels Nins Blauets, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).

Museu Valencià del Joguet

Deixa un comentari

(Ibi, Alcoià, 20 desembre 1990 – )

Museu. Creat a partir de la donació d’un edifici senyorial del segle XVIII i de la col·lecció de joguines de llauna de l’empresa Payà.

A part la col·lecció d’objectes antics que ja hi havia a la casa, entre els quals cal destacar els retaules ceràmics, el més interessant són les joguines fabricades a Ibi i les que la família Payà anà comprant arreu d’Europa, especialment a Alemanya, per a utilitzar-les com a model.

És extraordinària la col·lecció de vehicles de joguina (trens, automòbils, motos i aparells aeronàutics).

Enllaç web: Museu Valencià del Joguet

Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés

1 Resposta

(Vilafamés, Plana Alta, 1972 – )

(MACVAC)  Museu. Obert al públic amb la intenció de dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l’estètica contemporània en la vida de la població. És instal·lat en el palau del batlle de l’orde de Montesa, un edifici gòtic del segle XV i reformat al segle XVIII.

El museu no compra obres d’art i les seves col·leccions són formades a base de donacions i dipòsits. No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani.

Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes valencians actuals.

Museu Paleontològic Municipal de València

Deixa un comentari

(València, 1906 – )

Museu. Creat amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina. El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou instal·lat i catalogat per Eduard Boscà i Casanovas (1843-1924), que hi afegí, posteriorment, troballes seves.

Muntat a l’edifici de l’antic almodí (del segle XIII, reconstruït el 1517), posseeix més de vuitanta espècies, així com un megateri incomplert i altres mostres importants.

El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Vivers de València.

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

7 Respostes

(València, 7 febrer 1947 – )

Museu. Inaugurat a partir d’un dipòsit donat (1947) a l’estat per Manuel González i Martí i Amèlia Cuñat i Monleon i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.

Instal·lat a l’antic Palau del Marquès de Dosaigües, el 1977 posseïa 15.000 peces, col·locades en 38 sales, després de la transformació arquitectònica soferta (1971) per l’edifici.

És especialment ric en ceràmica valenciana -del segle XII fins avui, procedent sobretot de Manises, de Paterna i de l’Alcora-, sedes, mobles, armes i dibuixos d’autors locals dels segles XIX i XX. Conté una important biblioteca de consulta.

Enllaç web: Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries…

Museu Municipal d’Arqueologia i Etnologia de Sogorb

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1978 – )

Museu municipal. Situat en una antiga caserna construïda el 1792.

Disposa d’un destacat fons arqueològic i etnològic.