Veure> Col·legi del Corpus Christi (col·legi i seminari de València, 1586- ).
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Parpalló, Grup
(València, 1957 – 1961)
Grup d’artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D’una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera i Cerni i Antoni Giménez i Pericàs.
El grup es convertí en representant de l’avantguarda artística valenciana. La majoria d’artistes que el formaren cultivaren l’informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l’abandonaren i s’acolliren a altres tendències com la nova figuració.
Palmavera, La
(l’Alguer, 1906 – 1915)
Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan País, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc.
Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d’alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n’era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per País, himne de l’entitat.
L’any 1950 s’intentà la seva recuperació per part d’Antoni Bal·lero de Càndia i d’altres escriptors.
ORTA *
Sigla de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra (entitat pública, 1989- ).
Orquestra Simfònica de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1946 – 1989)
Agrupació musical fundada com una secció del Cercle de Belles Arts. Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn (1911-65), que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca, donà el primer concert el gener de 1947. El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss.
Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada (1973) amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles, i l’any 1989 es convertí en l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
(Palma de Mallorca, 1989 – )
“Ciutat de Palma” Orquestra. Continuació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat dirigida per Lluís Remartínez (1989-94) i, des del 1994, per Philippe Bender.
En professionalitzar-se els seus membres, adoptà el nom actual.
Enllaç web: Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
(Andorra, 1992 – )
(ONCA) Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al març de 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana.
Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten.
Orquestra Municipal de València
(València, 1943 – )
Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector.
Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís A. Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez.
L’orquestra té la seu al Palau de la Música de València.
Oronella, L’
(València, 1888 – segle XIX)
Entitat fundada per Carmel Navarro i Llombart “Constantí Llombart” com a societat excursionista i possiblement com a alternativa a Lo Rat Penat. N’eren membres destacats polítics i intel·lectuals valencians.
El 1888 anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se. Tingué escassa vida.
Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra
(Andorra, 12 octubre 1989 – )
(ORTA) Organisme públic de radiotelevisió promogut pel govern d’Andorra. Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric.
Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la ràdio-fórmula, al gener de 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió (ATV). Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes als ciutadans andorrans.
El 13 d’abril de 2000 les emissions ràdio-televisives andorranes passaren a dependre de la nova societat Ràdio i Televisió d’Andorra, amb l’objectiu d’harmonitzar la difusió radiotelevisiva andorrana amb els marcs legals que regulen les noves tecnologies en l’àmbit europeu.
Enllaç web: Andorra Difusió
