Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Pessebre, El

(Prada, Conflent, 1943 – 1958)

Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra. Escrit per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco (Mèxic) el 17 de desembre de 1960.

Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.

Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU de 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971.

És la partitura catalana més difosa mundialment. Ha estat enregistrada en discs a partir de l’any 1974.

Persona i Comunitat

(Catalunya, 1964 – segle XX)

Moviment. Fundat primerament a França (1943).

Amb referència al personalisme comunitari de Mounier, cerca la formació global de l’home en cada moment de la seva evolució, a través de la crítica de les seves opcions fonamentals, tant en el terreny personal i familiar, com social, polític, ideològic i religiós.

Ricard Pedrals en fou l’introductor i n’ha estat el principal animador a Barcelona.

Peralada, Festival de *

(Peralada, Alt Empordà)

Veure> Festival Internacional de Música Castell de Peralada (esdeveniment musical, 1986- ).

Per tu ploro

(Barcelona, 29 setembre 1872)

Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall.

De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat.

Pendiente, Companyia

(Barcelona, 1992 – )

Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha.

Han presentat diverses coreografies.

Pen Club, Centre Català del

(Barcelona, 19 abril 1922 – )

Associació d’escriptors. Presidida en una primera etapa clandestina, entre d’altres, per J. Pous i Pagès, J. Puig i Cadafalch, Carles Riba, Josep Carner, Josep Vicenç Foix i Joan Oliver.

Durant el franquisme hagué d’actuar clandestinament; a partir de la seva legalització el 1976 fou dirigida per escriptors com ara J. Palau i Fabre, Maria Aurèlia Capmany i Jordi Sarsanedas.

Ha organitzat dos congressos internacionals del Pen Club Internacional, el 1935 i el 1992.

Enllaç web: Pen Català

Pegasus

(Catalunya, 1981 – )

Grup pioner del jazz-fusió. Format per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).

El disc Nuevos encuentros (1982) marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació (1983), Pegasus a Montreux (1984) i Searching (1985). El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat.

La dècada dels 1980 acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle (1990), amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana.

El 1997 enregistraren Selva pagana.

Enllaç: Pegasus

Patronat Pro Música

(Barcelona, 1958 – 1984)

Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana.

En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n’exercí tothora la direcció artística.

Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual.

L’any 1984 cessà les seves activitats.

Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona

(Barcelona, 19 febrer 1922 – 1939)

Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona.

Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic.

Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el juny de 1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931).

A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.

Patronat d’Estudis Osonencs

(Vic, Osona, 1952 – )

Entitat associativa cultural. Creada a l’empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l’estudi i la investigació comarcals i generals.

Ha creat unes beques anuals d’investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció la revista semestral d’investigació Ausa.

És propietari i curador del Temple Romà de Vic, edifici en gran part del segle II dC, actualment és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals.

Enllaç: Patronat d’Estudis Osonencs