Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Santa Espina, La

2 Respostes

(Catalunya, 1907)

Obra escènica, amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera. En tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner de Barcelona. Se’n feren més de cent representacions.

La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals.

La seva interpretació estigué prohibida després de la guerra civil espanyola pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Jordi, premis

31 Respostes

(Barcelona, 1957 – )

Guardons cinematogràfics. Creats per iniciativa del Cinefòrum de RNE.

En un principi els premis eren concedits per les votacions d’un jurat, compost per crítics cinematogràfics, i els oients de RNE, encara que des de fa uns anys solament participen en els vots els crítics.

El premi consisteix en una petita escultura de ferro dissenyada per Lluís Terricabras i Molera.

Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1981 – )

Esdeveniment firal de diverses manifestacions culturals, celebrat anualment per a promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba. Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada del 1970.

Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Il·lustració atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina. Posteriorment es traslladà a les Drassanes, centrant-se en el còmic i prenent l’actual denominació, i des de l’any 1991 es realitza a l’antic mercat del Born.

Paral·lelament als aspectes comercials, s’organitzen taules rodones i conferències, i s’atorguen diversos premis (gran premi del saló, premi a la millor obra, a l’autor revelació).

S’ha consolidat com una de les fires més importants del sector, juntament amb les d’Angulema (França) i Lucca (Itàlia).

Enllaç web: Ficomic

Saló d’Octubre

13 Respostes

(Barcelona, 1948 – 1957)

Exposició anual de belles arts. Organitzat per un grup d’artistes independents sota la iniciativa de Víctor M. d’Imbert.

Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer.

Saló de Maig

20 Respostes

(Barcelona, 1956 – 1970)

Exposició anual de belles arts. Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals (1953-65) fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat. En foren presidents Emili Bosch i Roger (1957), Ramon Rogent (1958), Antoni Cumella (1959) i Santi Surós (1960-70).

Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. Hi hagué dotze edicions (1957-70), que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus.

El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou dominava, tot i que en principi fou competitiu, aviat no concedí premis ni tingué altre jurat d’admissió que els propis societaris.

Al llarg de la seva existència hi participaren uns nou-cents artistes, majoritàriament catalans, però també nombrosos estrangers.

Al marge del Saló de Maig se celebraren uns efímers Saló de Novembre (presidit per Ricard Fradera, 1959) i Saló de la Mercè (presidit per J.R. Masoliver, 1962).

Saló de l’Ensenyament

Deixa un comentari

(Barcelona, 1990 – )

Certamen anual que se celebra a la Fira de Barcelona. Exposa totes les ofertes educatives que poden escollir els estudiants.

Fins el 1995 fou organitzat per la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1996 per la Fira de Barcelona.

Enllaç web: Saló de l’Ensenyament

Sales Alternatives

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XX – 2011)

Projecte que coordinà set sales teatrals: Artenbrut, Sala Beckett, Espai Escènic Joan Brossa, Teatre Malic, Sala Muntaner, Nou Tantarantana i Versus Teatre. S’agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona (COSABA), que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives.

A l’inici del segle XXI hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic (2002) i l’Artenbrut (2005). Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat (2005), significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del territori del país.

Assumiren el projecte T6 de foment de la creació teatral nascut al Teatre Nacional de Catalunya, amb l’escenificació de nous textos teatrals.

L’any 2011 es dissolgué per a crear la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.

salat, parlar

1 Resposta

(Catalunya)

Conjunt de parlars del català central. Caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es, sa, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el, la, els, les, derivats d’illu, illa. Es considera un subdialecte del català central.

Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar i els que estan a pocs quilòmetres de la costa.

Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa.

Un cert declivi del seu ús, especialment entre els joves, contrasta amb la gran vitalitat de què gaudeix a les Balears.

Sala Mozart

1 Resposta

(Barcelona, 27 març 1914 – 1964)

Sala d’espectacles, situada al carrer de la Canuda.

Els anys 1920 i 1930 fou una important sala de concerts; hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s’hi celebraren recitals d’artistes internacionals.

Després de la guerra civil fou dedicada a espectacles per a infants, que aviat esdevingueren bilingües.

Des del 1964 fou la sala d’actes del Centro Cultural Recreativo Aragonés, fins que fou enderrocat al novembre de 2003.