(Barcelona, 4 juny 1861 – Tossa de Mar, Selva, 7 agost 1904)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina i també a Madrid i a París. Sobresortí com a paisatgista. Obtingué diversos premis.
La seva mort prematura estroncà la seva producció quan aquesta arribava al seu període de plenitud.
(Cervera, Segarra, 1736 – Madrid ?, després 1821)
Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan.
El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec.
El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matias Vinuesa.
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Tenia la categoria aristocràtica de donzell.
El 1387 anà al ducat d’Atenes, per ordre de Joan I, com a procurador del vicari general vescomte de Rocabertí i representant-lo en tot. Anà acompanyat del també donzell Albert de Vilanova.
(Catalunya, segle XIV – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 27 gener 1439)
Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i president de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34).
Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani.
(Catalunya, segle XV – Malta, octubre 1444)
Castellà d’Amposta. Pertanyent a l’orde de l’Hospital.
Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l’hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià.
L’orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l’hospital de Rodes i, després, del de Malta.
Prop d’aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller de l’orde de l’Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià.
El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d’Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1282 participà a la gran expedició de Pere II a Barbaria i a Sicília. Pel desembre de 1282 fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei als convenis de desafiament amb Carles d’Anjou.
El 1297, regnant Jaume II, aquest li encomanà la custòdia del castell de Cervelló, en terceria, mentre duraven els tractes de la compra de la fortalesa a Guerau de Cervelló.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Camerari de Tarragona.
El 1281, amb Gilabert de Cruïlles, fou procurador de Pere II el Gran per tractar el matrimoni de la infanta Isabel, filla del monarca català, amb el rei Dionís de Portugal. Poques setmanes després ja es celebraren les noces per poders.
El 1285 assistí el rei Pere a la seva darrera malaltia, i intervingué als documents especials redactats en aquella ocasió.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formava al bàndol de Nunyo Sanç, comte del Rosselló.
Acudí a la concòrdia de 1226, que no havia d’assolir resultats absoluts fins a la pau d’Alcalà de l’any següent.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou un dels grans repobladors a les terres meridionals conquerides de poc.
El 1173 rebé d’Alfons I el lloc de Santa Maria del Pla (el Pla de Santa Maria). El 1191 en rebé, amb altres dos, la donació de la vila de Vilafranca del Penedès, que s’encarregà de poblar.
Realitzà tasques de població molt importants, amb fundació de diversos pobles.
