(Sant Quirze de Besora, Osona, 1737 – Barcelona, 1818)
Frare dominicà.
El 1809 publicà, a Cervera, l’opuscle titulat La voz de Dios que expone a los españoles para la guerra contra los franceses.
Li és atribuït un opuscle anònim aparegut a Vic, que excitava també a la lluita contra els napoleònics.
(Catalunya, vers 1882 – Barcelona, 1918)
“Xavier Dachs“ Pintor, dibuixant i escriptor. Es féu conèixer com a dibuixant a “Fulls d’Art” (1905).
Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona. Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics.
Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista “La Sardana” (1908).
(Flaçà, Gironès, segle XVII – Viena, Àustria, vers 1740)
Militar. El 1713 era tinent coronel. Es destacà en el setge de Barcelona (1713-14), on lluità contra els filipistes. Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions.
Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant; passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel.
El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena (1725).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)
Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.
Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.
Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.
Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 novembre 1790 – Madrid, 11 gener 1838)
Compositor. Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada. Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell.
Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó. Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid.
És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada.
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 octubre 1781 – 25 febrer 1843)
Guerriller i polític. Cosí germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.
En iniciar-se la Guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors. Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura (1810). L’any 1812 assistí a les corts de Cadis.
Més tard (1822) lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat (1829).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1 novembre 1771 – 11 gener 1825)
Músic i frare benedictí. Cosí germà de Salvador. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d’on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l’any 1791.
Hi fou mestre de l’escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages.
Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l’any 1787.
Benet Vinyals de la Torre i Esquerrer (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger i canonge penitencier de Tarragona. En 1706 fou nomenat predicador de Carles d’Àustria, del qual seria un acompanyant fidel. En 1712 publicà alguns dels seus sermons. en 1715 fou desterrat pels borbònics. Deixà inèdits diversos escrits de caràcter filosòfic.
Guillem Vinyals de la Torre i Esquerrer (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Eclesiàstic. El 1713 fugí de Barcelona per no trobar-s’hi durant el setge dels borbònics.
Manuel Vinyals de la Torre i Esquerrer (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Sacerdot. El 1702 era secretari de la Inquisició, a Barcelona. Mantingué el càrrec en temps de Carles d’Àustria.
(Barcelona, 1729 – 1782)
Pintor. Potser era fill d’un homònim, també pintor. Fou cònsol del Col·legi de Pintors (1764).
S’especialitzà en escenografia i decoració, molt sovint per a muntatges efímers en ocasions de festes i solemnitats diverses.
(Barcelona, 1780 – segle XIX)
Compositor i frare mercenari (1799). Fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès.
Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat.
