(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)
Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).
El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.
(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)
Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.
Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.
Fou pare de Josep Sanchis i Banús.
(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)
Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.
Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.
Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).
(Madrid, 23 juny 1921 – València, 22 febrer 2009)
Historiadora, novel·lista i poetessa.
És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en Alicante (1958), així com de diversos articles i comunicacions.
Néta de Francesc Martínez i Martínez, n’ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).
(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)
Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.
És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)
Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.
Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),
(València, 1902 – 1971)
Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.
Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.
Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.
Veure> Alfons Sanxes-Coello i de Moia (pintor valencià, 1531-88).
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Féu diverses escultures per al presbiteri de la catedral de València, arran de la reforma del temple realitzada al seu temps.
(Castelló de la Plana, 5 juliol 1923 – 7 abril 2005)
Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón.
Dades dels Països Catalans 