(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
Sánchez, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sánchez, Marià Ramon
(València, 1740 – Madrid, 1822)
Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.
Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.
Sánchez, Frederic
(Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809)
Jurista. Fou tresorer de l’Hospital General de la capital valenciana.
És autor d’una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809).
Sanceloni, Francesc
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Mallorca. Deixà escrita una crònica dels fets esdevinguts a l’illa del 1605 al 1627.
Sanç i Moià, Josep
(Alcoi, Alcoià, 22 març 1884 – València, 31 gener 1962)
Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica.
Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).
Sanç de Sicília
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília.
Sanç de Mallorca
(Illes Balears, segle XIV)
Segon fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló.
Sanç d’Aragó i d’Entença
(Saragossa, Aragó, octubre 1327)
Setè fill de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d’Entença.
Morí al poc de néixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 20 del mateix mes.
Sanç, Pere Lluís
(València, segle XVI)
Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.
Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.
Sanç, Josep
(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)
Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.
Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.
Dades dels Països Catalans 