(Catalunya, segle XIX)
Actor. Destacà com a galant a diverses companyies. El 1869 actuava amb la de Juli Garcia, al Teatre Romea de Barcelona.
Era pare de Maria Panadès i avi de Maria Vila, actrius ben conegudes.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Destacà com a galant a diverses companyies. El 1869 actuava amb la de Juli Garcia, al Teatre Romea de Barcelona.
Era pare de Maria Panadès i avi de Maria Vila, actrius ben conegudes.
(Catalunya, segle XVI)
Escriptor. Traduí al català Lo secret dels secrets, d’Aristòtil. La versió es troba, en manuscrit, a la biblioteca de l’Escorial.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Secundà l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, en les hostilitats sostingudes amb el comte Hug V d’Empúries, el 1276.
(Barcelona ?, segle XVI)
Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d’Il Cortegiano (1534); a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
El 1364 fou un dels qui manaren els reforços tramesos a Alfons I de Gandia, comte de Ribagorça, que llavors era capità general de la frontera.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.
Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.
(Palol, Elna, Rosselló, segle XII)
(o de Palol) Trobador. Conegut també amb el nom provençal de Berenguer de Palazol. Escrita en llengua provençal, la seva obra sembla anterior al 1164, ja que hi anomena senyor seu el comte Gausfred III de Rosselló, que governà del 1113 al 1164.
Aquesta datació indueix a considerar-lo com el primer dels poetes catalans que van escriure en romanç. El seu llenguatge és un occità molt evolucionat.
Se n’han conservat nou cançons, d’atribució segura, escrites dins el gènere de l’amor cortès, les quals han estat publicades per Higini Anglès en La música a Catalunya fins al segle XIII.
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1206)
Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona a la mort de Ramon de Castellvell (1200) i fou succeït (1206) per Pere de Sirac. El seu nebot homònim, seria també bisbe de Barcelona (1212-41) i personatge molt famós.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Es destacà en la repoblació del Camp de Tarragona. En 1180 li fou cedida la vila de Riudoms perquè la poblés i hi bastís un castell.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d’Empúries.
Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç I de Rosselló, amic i aliat del comte.