(Catalunya, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Compositor. El 1701 vivia a Mallorca. És autor del Jardín de Falerina, amb partitura inspirada a l’obra de Calderon de la Barca del mateix títol. Escriví d’altres composicions per a l’escena.
(Catalunya, segle XIV – Elna ?, Rosselló, segle XV)
Prelat. Pertanyia a l’orde carmelità. Fou bisbe d’Elna al començament del segle XV.
És autor d’escrits diversos, com el tractat De sanctis.
(Cambrils, Baix Camp, segle XVII)
Gramàtic. És autor d’escrits gramaticals, un dels quals ampliava la Prosodia del pare Álvarez, molt utilitzada al seu temps com a llibre de text.
(l’Estany, Moianès, 1836 – Catalunya, 1903)
Eclesiàstic. Destacà com a predicador. És autor d’estudis lingüístics i històrics.
Títol nobiliari amb què és conegut el militar i polític anglès Charles Mordaunt (1658-1735).
(Catalunya, segle XVI)
Il·luminador i cal·lígraf. Era monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina.
El 1527-29 escriví i il·luminà tres llibres de cor i un psalteri per al monestir de Pedralbes.
(Barcelona ?, 1830 – Calella, Maresme, 1912)
Escriptor. Religiós escolapi. Residí alguns anys a Cuba.
És autor del llibre El Camagüey, viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas (1890).
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Poeta. Hom creu que podria ser un Pere Joan documentat a la cort de Nàpols el 1454. Per causes ignorades, fou empresonat a l’esmentada ciutat.
Se n’han conservat quatre poesies, escrites en captiveri. En dues d’elles invoca la protecció de la Mare de Déu i en una altra apel·la a la intercessió de Lucrècia d’Alagno, l’amistançada del rei Alfons IV el Magnànim. Aquestes composicions són bastant notables pel seu to directe i sentit.
Té també una poesia dins el cicle satíric de Bernat Fajadell, que és per cert una de les millors d’aquell conjunt.
(França, després 1175 – Escala-Dieu, França, 1251)
Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç I, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III.
Peronella se’n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l’invasor.
(Barcelona, 5 octubre 1887 – 30 gener 1958)
Poeta simbolista. Fill de Ricard Permanyer i Ayats.
Sota l’influx de Carles Riba i López-Picó, publicà Poemes de tedi i de neguit (1927), A mig aire canta l’alosa (1947), El seguici del temps (1948), Poemes taciturns (1948), Ballet (1949), El somrís de Barcelona (1951), Més enllà dels sentits (1953) i L’ombra perdurable (1955).
