(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.
Pinell, Guillem de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Piferrer, Domènec
(Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).
Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics.
Piera i Tosseti, Vicenç
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Dirigí el setmanari “El Teléfono Catalán” (1878-81).
És autor d’alguns opuscles de divulgació.
Piera i Surís, Albert
(Barcelona, 1897 – segle XX)
Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d’ara o el’oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933.
Piera, Vicenç
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actor. Dirigí la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
Al front d’aquesta estrenà el 1912 una obra inèdita de Frederic Soler “Pitarra”: El campanar de Palma.
Picó, Ramon
(Barcelona, segle XVIII)
Ciutadà honrat. El 1755-56 gestionà a Madrid, amb Bernat Glòria, la constitució de la Companyia de Comerç de Barcelona.
Formada la societat, en fou el comptable.
Pi i Sunyer, Jaume
(Roses, Alt Empordà, 5 gener 1851 – 16 abril 1897)
Metge patòleg. Germà de Francesc i de Pere Pi i Sunyer.
Exercí la seva professió a l’hospital de la Santa Creu i introduí les pràctiques de laboratori a la Facultat de Medicina de Barcelona.
A més de nombrosos treballs aplegats a la “Gaceta Médica Catalana”, és autor d’El problema actual de la Patología (1897).
Fou el pare de Santiago Pi i Sunyer.
Pi i Olivella, Balbina
(Barcelona, 1858 – agost 1896)
Actriu teatral. Germana del titellaire Juli Pi i Olivella.
Ingressà a la companyia catalana del teatre Romea el 1877, on estrenà obres de Frederic Soler, Ubach i Vinyeta, Conrad Roure i altres autors.
Obtingué èxits notables com a dama jove i, anys després, també com a actriu de caràcter.
Pi i Marquès, Miquel
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – 1902)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor de diversos escrits de caràcter regionalista.
Pi -varis bio-
Beda Pi (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat des del 1602. El 1625 en fou elegit abat. La seva governació hi resultà remarcable i beneficiosa.
Enric Pi (Catalunya, segle XIX – segle XX) Arquitecte. És notable la seva casa de l’Arbre o Can Burés, al carrer d’Ausiàs March de Barcelona, bon exemplar d’arquitectura modernista.
Joan Baptista Pi (Palamós, Baix Empordà, segle XVII) Frare agustí. És autor d’una biografia de sant Bru, publicada el 1680. Conreà la poesia. També practicà el gravat.
