Bernat de Ribelles (Catalunya, segle XIII) El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona.
Bernat de Ribelles (Urgell, segle XIII – segle XIV) Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d’Urgell.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Era casat amb l’actriu Pilar Clemente. Fou figura destacada de l’escena catalana.
Féu construir el Teatre Ribas, després dit de Catalunya i El Dorado.
(Barcelona, segle XVIII)
Arquitecte. Entre les seves obres destaca el Palau Larrard del duc de Sessa, al carrer Ample.
Pseudònim de l’organista i compositor català Joan Sans i Balsells (1912-99).
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Forjador. Treballà associat amb Pere Roca, amb qui féu, el 1510, una reixa per al convent de framenors de Barcelona.
Pseudònim literari del poeta i compositor català Lluís Soler i Rialp (1920-2011).
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
(Catalunya, segle XVI)
Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors.
Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d’Hongria el 1531.
Bernat Requesens (Catalunya, segle XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.
Elionor de Requesens (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.
Galceran de Requesens (Itàlia, segle XV) Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.
Jaume Joan de Requesens (Catalunya, segle XVI) Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.
Joana de Requesens (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.
Maria de Requesens (Catalunya, segle XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.
Bernat de Requesens (Catalunya, segle XIII) Establert a Cotlliure (1292). Parent dels germans Bernat i Guillem de Requesens.
Bernat de Requesens (Girona ?, segle XIII – Tarragona, 1286) Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d’aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (Catalunya, segle XIII – 1303) Fou cambrer de la seu de Tarragona.
