(País Valencià, segle XVIII)
Arquitecte. Dirigí les obres noves del rerecor de la seu de València fetes al seu temps.
Soler, Tomàs
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Soler, Pere -dominicà, s. XVIII-
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
Soler, Pere -il·luminador, s. XV-
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
Soler, Mateu
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
Soler, Francesc Xavier
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
Soler, Bernabeu
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
Solbes i Mira, Pere
(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)
Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.
Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.
En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.
Solbes, Rafael
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
Solà, Narcís
(Perpinyà, segle XV – segle XVI)
Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.
Sogorb, mestre de
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Joan Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments.
Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475.
Dades dels Països Catalans 