Arxiu de la categoria: Biografies

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Terrassa i Ponç, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)

Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.

Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).

Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.

Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.

Terrassa, Miquel

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, segle XVII)

Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca.

Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.

Terrassa, Gregori

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1676)

Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició.

És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdues editades el 1636.

Terrádez i Rodríguez, Joan

Deixa un comentari

(València, 1 novembre 1913 – 3 novembre 2002)

Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes “Avicultura Española” i “Avigan”.

Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.

Terrades, Arnau

Deixa un comentari

(Grècia, segle XIV)

Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d’Atenes.

Terol, Tomàs

1 Resposta

(Alacant, 1697 – segle XVIII)

Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.

Terol, Pere

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XV – segle XVI)

Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola.

Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors.

Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic.

Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521).

Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, l’interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.

Terol, Josep (II) -arquitecte, s. XVIII-

1 Resposta

(Alacant, 1698 – 1758)

Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.

Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.

El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.

Terol, Jaume -pintor, s. XVII-

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – 1627)

Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Jacint Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina.