Arxiu de la categoria: Biografies

Canet, Ramon (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.

Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.

El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.

El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.

Canet, Guillem (II) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l’homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II el Just.

Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons en 1323-24.

Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.

Canet, Guillem (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (I) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n’era absent, per haver acompanyat a París l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l’infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l’infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat.

Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l’esdeveniment.

El 1279, com d’altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d’homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.

Canelles, Bertran de -unionista, s. XIV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica.

Cañellas i Fons, Gabriel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 març 1941 – )

Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s’afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Illes Balears (1980).

Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al juliol de 1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d’irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.

Cándido *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor valencià Josep Martínez i Ruiz, que utilitzà (1894-95) abans de fer servir el d’Azorín.

Candela i Pla, Manuel

Deixa un comentari

(València, 15 novembre 1847 – 12 novembre 1919)

Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902.

Va ésser un dels fundadors de “Crónica Médica” (1874-88) i director d'”El Progreso ginecológico y Pediatra” (1885).

Cànaves i Marc, Jaume

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721)

Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l’església major de Sant Joan.

Cànaves, Mateu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)

Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.

Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.

Canals i Mayol, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1856)

Advocat. Secretari de la comissió provincial d’instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació.

El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana.