Arxiu de la categoria: Biografies

Castellví, Perot de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II el Sense Fe a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos.

Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Lluís de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II el Sense Fe, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l’arribada dels auxilis que duia l’infant Ferran.

Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Guillem de -cavaller, s. XII-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XII)

Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV de Barcelona a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa.

Fou mainader d’Alfons I el Cast. Consta que l’acompanyà a Montpeller el 1173.

Castellví, Guillem -agermanat-

2 Respostes

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)

(dit Guillem Sorolla)  Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.

En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.

S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.

Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Castells, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Castelló  (músic català dels segles XV i XVI).

Castellrosselló, Robert de

Deixa un comentari

(Castellrosselló, Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229).

Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València.

El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis.

Castellrosselló, Ramon de

2 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor de Castellrosselló. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la majoria dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça d’una croada contra els càtars, el rei Pere I el Catòlic publicà algunes mesures de contenció de l’heretgia i disposà una sèrie de precaucions, entre les quals figura l’autorització a Ramon de Castellrosselló perquè aquest emprengués obres de fortificació extraordinàries als seus dominis.

Aquest és possiblement l’homònim que, en 1223-24, combaté a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a les lluites civils entre aquest i els Montcada, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Un Ramon de Castellrosselló apareix lligat a la tràgica fi, probablement llegendària, del trobador Guillem de Cabestany.

Castellroselló, Guillem de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XII)

Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona quan aquest manllevà un préstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller.

Castellote i Pinazo, Salvador

Deixa un comentari

(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)

Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.

A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).