Arxiu de la categoria: Biografies

Torrent i Llorca, Ferran

1 Resposta

(Sedaví, Horta, 30 maig 1951 – )

Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comissari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi.

Entre altres publicà No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992).

El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L’illa de l’holandès (1998).

Torrens i Pastor, Andreu

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)

Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).

Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.

Torrendell i Escalas, Joan

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 agost 1869 – Buenos Aires, Argentina, 12 març 1937)

Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l’Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i un dels fundadors de la revista “La Cataluña”.

En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a “El Día”, diari de Montevideo, els treballs de redactor d'”El Hogar” i “La Nación”, de Buenos Aires, i els assaigs a la revista “Nosotros”.

Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d’introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del segle XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).

Torrelles, Ramon de *

Deixa un comentari

Veure> Ramon de Torroella (primer bisbe de Mallorca, 1213-66).

Torrella i Trublols, Agustí

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – vers 1746)

Cronista. Fill del també cronista Joan Torrella i Ballester.

Escriví Mallorca se rinde al archiduque de Austria Carlos III i Mallorca sometida al rey don Felipe V de Borbón, inèdites.

Torrella i Burguès, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – després 1348)

Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291).

Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.

Torrella i Ballester, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVII – vers 1713)

Historiador. És autor d’una crònica amb el curiós títol d’Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita.

Fou el pare d’Agustí Torrella i Trublols.

Torrella, Joan

1 Resposta

(Canet de Rosselló, Rosselló, segle XVII)

Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València.

El 1636 publicà, a instàncies de Llorenç Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII.

Torrella, Jeroni

Deixa un comentari

(València ?, segle XV – després 1512)

Metge i astròleg. Fill o germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II el Catòlic. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina.

A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496).

Torrella, Gaspar

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.

És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.