Arxiu de la categoria: Biografies

Despuig, Ausiàs

(Xàtiva, Costera, 1423 – Roma, Itàlia, 2 setembre 1483)

Cardenal. Nebot de Lluís Despuig. Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília (1458-83) i nomenat canceller (a1470) de Ferran II el Catòlic durant el seu regnat a Sicília.

El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II el Sense Fe; fou també bisbe de Capaccio, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli. Sixt IV el creà cardenal (1473-83).

Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt.

Després, Juli

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Desprats, Francesc

(Oriola, Baix Segura, vers 1454 – Roma, Itàlia, 9 setembre 1504)

Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI.

Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d’Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II el Catòlic i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana.

Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.

Despont, Ponç

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Actuà al Parlament de l’interregne (1410-12).

Fou delegat davant del Parlament del Principat reunit a Tortosa. Hi anà acompanyat de Berenguer de Vilaragut que, com ell, era partidari de la candidatura de Jaume II d’Urgell.

Despont, Pere

(País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)

Cavaller. Secundà el governador de València Arnau Guillem de Bellera als seus esforços per expulsar les companyies castellanes que havien penetrat al reialme per engruixir els efectius del bàndol de Centelles, partidaris de Ferran I d’Antequera.

Morí amb el governador a la batalla de Morvedre, on les forces sortides de València resultaren vençudes pels invasors.

Als mesos precedents, un Pere Despont havia actuat d’enllaç entre el Parlament català i el papa Benet XIII.

Desplanque, Emile

(Lilla, França, 9 març 1865 – París, França, 24 desembre 1915)

Arxiver a Perpinyà (1889-97).

Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790. Ville de Thuir (1896) i treballs com L’enseignement élémentaire en Roussillon (1895), en col·laboració amb Felip Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan (1891), Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais (1893).

Desperamons, Andreu

(Montèch, Llenguadoc, 30 agost 1861 – Molig, Conflent, 7 gener 1951)

Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.

Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.

Despens, Pere *

Veure> Pere d’Espens  (jurisconsult català del segle XIV).

Despens, Andreu

(Lleida, segle XV)

Poeta. Sostingué tençons amb els Masdovelles.

Desnoyer, François

(Montalban, Llenguadoc, 30 setembre 1894 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 21 juliol 1972)

Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida.

Algunes de les seves obres són: Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid, i El port de Marsella, el 1940, Musée d’Art Moderne, París.