Arxiu de la categoria: Biografies

Desideri -prevere, s IV-

(Catalunya ?, segle IV)

Prevere de Barcelona. Juntament amb Ripari, escriví a sant Jeroni sobre l’heretgia de Vigilanci, difosa per les terres catalanes.

Descossy, Camil

(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)

Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.

La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.

Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.

Descòs -varis bio-

Bernat Descòs  (Illes Balears, segle XV)  Poeta. Excel·lí també com a orador.

Francesc Descòs  (Illes Balears, segle XV)  Gravador. Fill del poeta anterior (Bernat) i nebot del filòsof Arnau. És autor d’una de les estampes més antigues del país, signada i datada (1493), representant el beat Ramon Llull.

Miquel Descòs  (Illes Balears, segle XV)  Poeta.

Descós, Arnau

(Palma de Mallorca, segle XV)

(o Dezcós)  Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.

A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.

És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.

Descoll, Ponç

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277).

Fou mestre d’obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d’obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l’Àngel del castell d’Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà.

El seu estil es caracteritza per la saviesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracilitat. Hom considera una aportació original seva l’ús de trompes en les capçaleres de les capelles.

Desclòs, Arnau

(Illes Balears, segle XV)

Escriptor. Conreà la poesia d’inspiració religiosa.

Desclapés i Caulelles, Maria de Jesús

(Palma de Mallorca, 1 novembre 1621 – 30 novembre 1668)

Escriptora i religiosa carmelitana. Germana de Dídac. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma.

Escriví la història de l’establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques.

Desclapés i Caulelles, Dídac

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)

Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.

Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.

Desclapés, Miquel

(Illes Balears ?, segle XV – Valldemossa, Mallorca, 1496)

Religiós cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa de Valldemossa.

Assolí una fama considerable per les seves virtuts, així com per la seva vasta cultura.

Desclapers i de Puigdorfila, Joanot

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1701)

Escriptor. És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut.

Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca… ha jurado defender la limpieza de María Santíssima (1696).