Arxiu de la categoria: Biografies

Tous i Maroto, Josep Maria

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1870 – 20 febrer 1949)

Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l’ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de “Migjorn”, “Catalunya” i “Es Ca d’Inca”. Fou proclamat mestre en gai saber.

Poeta popular, publicà Flors d’ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l’Havana (1947) i La santa pagesa (1930).

Tous i Ferrer, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)

Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.

Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).

La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.

Tous, Galceran (II) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor.

Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut.

Tous, Galceran (I) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s’oposà a la formació de la Unió valenciana.

Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors.

Tota de Ribagorça *

Deixa un comentari

Veure> Toda I de Ribagorça  (comtessa de Ribagorça, segle X-1011/17).

Tota d’Aragó *

Deixa un comentari

Veure> Toda d’Aragó  (comtessa de Ribagorça, segle X).

Tost, Valença de *

Deixa un comentari

Veure> Valença de Tost  (comtessa de Pallars Jussà, segle XI).

Tost, Arnau Mir de *

Deixa un comentari

Veure> Arnau Mir de Tost  (vescomte d’Àger, segle XI).

Tosca i Mascó, Tomàs Vicent

6 Respostes

(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)

Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.

L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.

Tortell i Simó, Miquel

Deixa un comentari

(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)

Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.