(Palma de Mallorca, 1576 – 5 gener 1652)
(o de la Càrcer) Poeta. Fou algutzir del regne de Mallorca.
També és autor d’un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada (1625) de pretensió moralitzant.
Aquesta obra tingué una gran difusió: hom en coneix diverses edicions a Barcelona, del 1694 i el 1865 a Palma de Mallorca i una de Girona, segurament del 1760.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor. Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino.
És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa (Llotja), de la taula Miracle del cavaller de Colònia (sa Vall) i del tríptic de Mendia, de Manacor (Museu Diocesà).
(Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)
Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.
(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).
També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).
(Paterna, Horta, 28 febrer 1921 – València, 16 octubre 2000)
Actor de teatre i de cinema. Inicià la seva trajectòria com a actor de teatre amateur en diverses companyies a Paterna i a València.
L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, Maria Guerrero i Lope de Vega de Madrid. Creà la seva pròpia companyia el 1972.
El feren popular els seus treballs per a televisió (Verano Azul), així com el seu paper protagonista a la pel·lícula de J.L. Garci Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera). Actuà també, entre d’altres, a Mi querida señorita (1971) i Réquiem por un campesino español (1985).
(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)
Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.
Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.
Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).
(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)
(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.
Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).
Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.
(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)
Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.
Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.
Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.
(València, 1480/85 – 1549)
Poeta i dramaturg. Lluità contra les Germanies i fou una figura destacada a la cort del virrei i als cenacles literaris de València. Mantingué relació amb poetes com Jaume Gassull i Bernat Fenollar, i també amb escriptors castellans, entre els quals gaudí de gran prestigi.
Poeta bilingüe, la seva obra es conserva en el Cancionero General d’Hernando del Castillo (1511) i al d’Híxar, i recull cançons que glossen temes populars de l’època. De la seva obra en llengua catalana es conserven sis poesies, tres de les quals són cobles escrites a l’estil d’Ausiàs Marc.
L’obra més important és La vesita (1525), farsa teatral bilingüe de tradició popular i costumista, que fou representada per a Germana de Foix. Les seves obres foren publicades el 1562.
(València ?, segle XVI)
Poeta i brodador d’ofici. Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia.
Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de Sant Honorat (València 1513), i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo (edició d’Anvers del 1557).
Publicà, en col·laboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció… En lloors de la Sanctíssima Creu (València 1515).
