(València, segle XVIII)
Frare carmelità. Prengué l’hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d’Alacant.
Publicà bon nombre d’obres piadoses.
(Catalunya, segle XIX – 1876)
Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.
(Illes Balears, segle XIX – 1874)
Militar. De molt jove lluità a la guerra del Francès contra les forces napoleòniques.
Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.
(Ordino, Andorra, 6 maig 1706 – Barcelona, 28 octubre 1748)
Doctor en dret. Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra.
És autor de la important recopilació històrico-jurídica anomenada el Manual Digest (1748), escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General de les Valls d’Andorra.
(València, 1752 – 1826)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.
Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.
(València, vers 1450 – 1514)
Poeta. Autor d’un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja i Cattanei, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb María Enríquez y de Luna, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96).
Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola.
(Palma de Mallorca, 18 juny 1619 – Catarubén, Veneçuela, 7 octubre 1684)
Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l’Orinoco a Nova Granada (1678).
Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706.
Morí martiritzat pels caribs.
(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)
Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.
Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).
Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.
(Palma de Mallorca, 12 novembre 1933 – 8 agost 2011)
Poeta. Estudià ciències polítiques a la universitat de Madrid.
Ha publicat els reculls de poemes L’últim (1955), Contribució de Bàrbar (1956), Calaloscans (1966), Camp rodó (1973) i Calaportal de Cavorques (1983).
El 1990 fou elegit president de l’Obra Cultural Balear.
(Porreres, Mallorca, 1778 – Palma de Mallorca, 18 agost 1818)
Metge frenòleg. Es doctorà a Barcelona el 1806. A Palma de Mallorca es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Joan Josep Amengual, etc.
Publicà a “El Europeo” (1824) fragments de la seva obra Tratado de anatomía, que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita.
