(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)
Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.
Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.
(Binissalem, Mallorca, 25 març 1858 – Palma de Mallorca, 15 març 1928)
Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid.
Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la “Revista de Archivos y Bibliotecas”.
És autor d’articles sobre història i literatura balears i d’estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d’Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).
Fou el pare de Joan Llabrés i Bernal.
(Inca, Mallorca, 19 octubre 1938 – Santa Ponça, Mallorca, 7 juliol 2006)
Liturgista i escriptor. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i a Roma. Ordenat de sacerdot el 1962, fou professor al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i coordinador de l’àmbit religiós a les Illes del Congrés de Cultura Catalana.
Membre de la comissió interdiocesana per a la versió dels texts litúrgics al català (1906), dirigí les publicacions litúrgiques adaptades a la diòcesi de Mallorca, en una tasca que -amb l’assessorament de Francesc de Borja Moll, ha tingut una gran importància per a la normalització del català a la litúrgia de les Illes.
Des del 1974 fou cap de redacció efectiu de la revista “Lluc”. Ha publicat articles de caire històric, litúrgic i lul·lístic.
(Manacor, Mallorca, 15 gener 1930 – Palma de Mallorca, 27 març 1983)
Pintor paisatgista. Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures.
Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs).
A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA.
(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)
Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.
Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Palma.
És autor de diverses obres professionals.
(Sencelles, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1826)
Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.
(Sant Marçal, Rosselló, 1797 – Rodés ?, França, 1848)
Professor de filosofia. Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona. Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó.
Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles com Le journalisme et les journaux, Que faire de la France? i una Mémoire sur l’instruction publique.
Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés.
Veure> Josep Llaveria i Hertzberg (diplomàtic català, 1850-1908).
(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).
Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).
Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).
