Arxiu de la categoria: Biografies

Pardo de la Casta, Asnar

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – País Valencià, vers 1400)

Cavaller. Senyor del lloc de La Casta, resident a València. Fou, successivament, boteller del rei Pere III el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I el Caçador, esdevingut rei (1387-89).

Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els Vilaragut. En morir Joan I el 1396 fou implicat en el procés contra el seu consell, acusat d’haver intentat canviar el règim municipal de València. Fou absolt el 1398.

Conservà fins a la seva mort l’alcaldia del castell i la serra d’Eslida, que el rei Martí I l’Humà li havia confiat essent infant vers el 1379.

Pardo, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Sicília i Nàpols. El 1435 caigué presoner, amb el rei, a la batalla naval de Ponça.

Pardo -escriptor, s. XIV/XV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Hom ha dit que podria ser Asnar Pardo de la Casta, o un fill homònim seu.

Paradell, Eudald *

Deixa un comentari

Veure> Josep Eudald Pradell  (gravador i tipògraf català, 1721-88).

Paolo di San Leocadio *

Deixa un comentari

Veure> Pau de Sant Leocadi  (pintor italià establert a València els segles XV i XVI).

Pams i Vallarino, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 agost 1852 – París, França, 12 maig 1930)

Advocat i polític. La seva professió d’advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent.

Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d’Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l’Interior (1917).

Palustre, Bernard

1 Resposta

(Fontevrault-L’Abbaye, França, 8 juliol 1870 – Perpinyà, 18 abril 1907)

Arxiver. Després de treballar a la Bibliothéque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals.

Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, que ell havia fundat.

Fou un dels promotors del LXXIII Congrés Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona.

Palou i Rumí, Rosa

Deixa un comentari

(Campanet, Mallorca, 1918 – Marratxí, Mallorca, 20 febrer 1995)

Pintora. Ha fet gran nombre d’exposicions a Palma de Mallorca. També ha exposat a Barcelona i a diverses capitals espanyoles. Ha col·laborat a diverses exhibicions col·lectives.

Palou i Coll, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 29 maig 1828 – 13 maig 1906)

Advocat, polític i autor dramàtic. President de l’Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l’octubre de 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla.

Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.

Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L’Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).

Palou i Amengual, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1723 – Querétano, Mèxic, 1789)

Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner.

El gener de 1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces.

Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d’atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l’Alta Califòrnia. Després d’aquest primer i llarg període de missions, fou vicari del col·legi de San Fernando (1761-64), conseller (1764-67) i comissionat de la Inquisició durant sis mesos a la missió de la Huasteca (finals de 1766).

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767), arran del decret de Carles III de Borbó, els franciscans fernandinos foren enviats a la Baixa Califòrnia. Quan arribà a la badia de Loreto (1768), fou destinat a la missió de San Javier, on romangué durant un any. Posteriorment, fou nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia; residí a Loreto fins el 1773.

En voler reunir-se amb els seus companys missioners de Sierra Gorda, demanà el trasllat a les missions de l’Alta Califòrnia a San Diego, on arribà el mateix any. Poc després fou destinat a la missió de San Carlos del Río. Quan Juniper Serra hagué d’anar a la capital de la Nova Espanya, la jurisdicció de les noves missions correspongué a Palou, fins el 1774. Més tard, fou enviat com a cronista de les dues grans expedicions del capità Fernando de Rivera y Moncada a la recerca de la badia de San Francisco (1774 i 1775).

A la mort de Juniper (1784), es convertí en president en funcions de les missions californianes fins el 1785. El 1786 tornà a la capital de Nova Espanya, on fou designat guardià del col·legi de San Fernando.

Remarcable cronista, és autor d’una biografia de Juniper Serra, intitulada Relación histórica, i del llibre Noticias de la Nueva California, que el converteixen en el primer historiador de les missions de Califòrnia.