(Manacor, Mallorca, 1861 – 1955)
Escriptor. Col·laborà amb composicions poètiques a “La Roqueta”, “L’Ignorància”, “La Aurora” i altres.
Com a autor teatral estrenà Pau de la Pau (1894), Petardos i microbis (1896), Es cant de s’òliba (1902), La flor del bosc (1933) i altres, totes elles musicades.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Versificava en català. Participà al concurs poètic de Palma de Mallorca de 1502, en honor de Ramon Llull.
(València, 28 maig 1881 – 23 desembre 1945)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on després seria acadèmic i professor.
Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà (Museu de Belles Arts de València) i monuments a València (al doctor Gómez Ferrer) i a Sueca (a les víctimes del motí del 1911).
Nom habitual del compositor valencià Joan Bonet i de Paredes (1647-1710).
Fills de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull.
Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Quart marquès de la Casta. Successor del seu pare. Fou batlle general de València. Austriacista, fou fet gran d’Espanya pel rei-arxiduc Carles III el 1707, i morí sense fills de Maria Engràcia de Boixadors, per la qual cosa la succeí la seva germana.
Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Baronessa d’Alaquàs i de Bolbait. Succeí al seu germà com a cinquena comtessa de la Casta, i fou la darrera representant de la línia primogènita. Es casà amb José Antonio Fernández de Córdoba, comte de Priego. Foren pares de Francisca Javiera Fernández de Córdoba.
Eren fills de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos.
Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull (País Valencià, segle XVII – 1695) Fill primogènit i successor. Fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou el pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.
Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII – Cremona, Itàlia, 1688) Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.
Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).
Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.
(País Valencià, segle XV)
Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d’Alaquàs, a la qual succeí el seu fill:
Joan Asnar Pardo de la Casta i d’Aguilar-Martí de Torres (País Valencià, segle XVI) Heretà de la seva mare la baronia d’Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de:
Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Era cavaller d’Alcántara i baró de la Casta i Alaquàs. Li fou concedit el comtat d’Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta. Es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d’Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni de Cabanyelles. Foren pares de:
Gisbert Pardo de la Casta (València, segle XV – Roma, Itàlia, 1454) Prelat. Fou conseller d’Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i de Sogorb.
Joan Pardo de la Casta (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1420 anà amb l’expedició d’Alfons IV el Magnànim que, després de fer estada a Sardenya, operà a Còrsega i a Nàpols.
Pere Pardo de la Casta (Aragó, segle XIII) Cavaller. Descendent d’Asnar Pardo i germà d’Asnar Pardo de la Casta. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la conquesta de Mallorca.
(València, 1618 – 1698)
Poeta i comediògraf. Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de La Casta. Carmelità (1631). Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668.
Acompanyà el seu germà Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull en ésser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència (1675-78).
Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos (per l’entrada del seu germà com a lloctinent) i Plausibles elogios (sobre un cas misteriós de l’anada del viàtic a casa d’un pagès). Poesies seves en castellà figuren en diverses edicions de l’època i deixà inèdites diverses comèdies.
(Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895)
Polític i escriptor. Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona.
En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos.
