Arxiu de la categoria: Biografies

Vilanova Muñoz i Poyanos, Tomàs Manuel

(Bigastre, Baix Segura, 18 setembre 1737 – València, 5 setembre 1802)

Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d’aforismes d’Hipòcrates des del 1787.

Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las “Instituciones” de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d’altres escrits inèdits.

Vilanova i Pizcueta, Francesc de Paula

(el Cabanyal, València, 1859 – 15 juny 1923)

Escriptor. Doctor en dret, col·laborà en diversos periòdics valencians.

Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud, Biografía de Juan de Juanes (1884), Historia de la universidad literaria de Valencia (1903) i Guía artística de Valencia (1905 i 1907).

Vilanova i Piera, Joan

(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)

Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.

És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).

Fou germà seu Josep Vilanova i Piera  (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884)  Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.

Vilanova i Entreaigües, Tomàs

(València, 1769 – Madrid, 1837)

Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.

Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera i obres didàctiques.

Vilanova de Rosselló, Ramon de *

Veure> Ramon de Rosselló i Donato  (genealogista català, 1876-1936).

Vilanova, Vidal (II) de

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Fill o nét de l’homònim. El 1361 anà a Castella per assegurar amb Pere el Cruel, en nom de Pere III el Cerimoniós, els tractats de pau convinguts amb ell. El 1364 figurava entre els declarants al procés contra Bernat de Cabrera. Figurava al bàndol dels Centelles el 1373.

El 1380 era un dels convocats a l’assemblea que havia d’aplegar-se a Calataiud, i que després fou suspesa, per decidir quin dels papes del Cisma era el legítim.

Vilanova, Tomàs de

(València, segle XVI – 1608)

Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorb i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.

Vilanova, Pere de

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió.

El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III.

Vilanova, Bernat

(Navarra, segle XV – ? , segle XVI)

Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català.

Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.

Vilallonga i Velasco, Jordi de

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1724)

(o Villalonga)  Militar. Tenia el títol de comte de sa Cova. Assolí el grau de tinent general. Fou virrei de Xile i de Perú.