(Viladamat, Alt Empordà, segle XIV – Barcelona, 1418)
Clergue. Ardiaca de Benasc.
Essent bisbe de Lleida (1403-07), el papa Luna el nomenà arquebisbe de Tarragona (1407-18) i cubiculari; també fou ambaixador seu al Concili de Pisa.
Compromissari a Casp, es mostrà favorable a la candidatura de Ferran d’Antequera.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1388 era governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, càrrec que conservà fins al 1420.
El 1411 tingué un greu conflicte amb Joan de Vilamarí a causa d’un castell que aquest li prengué. Intervingué militarment (1412) davant el perill d’invasió per part dels partidaris de Lluís de Calàbria, pretendent de la corona catalano-aragonesa.
Fou el pare de Clara Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d’aleshores de Fenollet.
(Catalunya, segle XIV – abans 1410)
Cirurgià reial i diplomàtic.
En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà.
El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants.
Els dies 22 i 23 de juny figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare.
Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra.
(Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Joan I l’havia nomenat entre els capitans de l’expedició reial a Sardenya que havia de restar suspesa.
Anà a servir a Sicília amb l’expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat IV de Cabrera. Més tard ocupà el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.
El 1396 fou un dels dos representants de l’efímer Braç de Cavallers que anaren a Sicília, formant part de la delegació solemne que visità el nou rei Martí, fins aleshores a l’illa, per tal que vingués a ocupar el tron que la mort de Joan I havia deixat vacant.
Restà a l’illa al servei de Martí el Jove, amb el títol de conseller reial.
(París, França, 8 gener 1938 – )
Escriptor. Fill de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
Crític teatral als diaris “El Correo Catalán” i “Mundo Diario” i al setmanari cinematogràfic “Fotogramas’ i columnista de “Tele/Exprés”, “El Noticiero Universal” i, posteriorment, d'”El País”.
Ha publicat Las rumbas de Joan de Sagarra (1971) i La horma de mi sombrero (1997), reculls dels seus articles periodístics.
(Barcelona, 19 agost 1853 – Saint-Sulpice, França, 29 març 1939)
Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya.
Va ésser regidor de l’ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d’Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres (1890) i era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid (1888). Va formar part també de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seva obra cabdal va ésser la Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (5 volums, 1916-32). Va fer estudis sobre la guerra dels Segadors, i és autor, entre altres, de les obres Sigil·lografia dels comtes d’Urgell (1908) i Segells del temps de Jaume I (1912).
Fou el pare d’Ignasi i de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
(Barcelona, 28 octubre 1802 – 1860)
Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante.
Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí “El Joven Observador” i “El Restaurador Catalán”.
Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina.
Fou regidor de Barcelona (1829-30).
(Barcelona, 10 octubre 1889 – 20 gener 1940)
Zoòleg. Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar i germà de l’escriptor Josep Maria.
Especialitzat en l’estudi dels lepidòpters, en deixà una nombrosa col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer nombroses aportacions al coneixement de l’avifauna catalana.
Fou conservador de zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1919), director de l’Aquàrium de Barcelona (1930), on organitzà la secció d’ictiologia tropical, i del Jardí Zoològic (1934).
És autor de Contribució a un catàleg dels lepidòpters de Catalunya, set parts (1911-24), Noves ornitològiques (1916), Valorització dels tipus zoològics catalans (1926) i de L’Aquàrium de Catalunya (1932).
(Barcelona, 1786 – segle XIX)
Gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç.
Treballà molt de temps en aquesta ciutat i l’any 1814 fou nomenat gravador general dels Regnes per la Junta de Regència i acadèmic de mèrit de San Fernando. Fou també membre de l’Academia de San Luis de Saragossa i de la de Sant Carles de València.
Gravà principalment segells (armes de la Junta de Comerç) i medalles (retrat eqüestre de Felip V, commemoració del setge de Girona i del de Saragossa).
