(Lleida, segle XVII – segle XVIII)
Patriota. El 1707 es distingí a la defensa de la plaça contra l’exèrcit invasor que manava el duc d’Orleans, a la Guerra de Successió.
En una ocasió capturà un soldat francès fora de les muralles i el dugué presoner a la ciutat.
(Barcelona, 1818 – 4 novembre 1882)
Naturalista i escriptor. Fou col·laborador d'”El Nacional”, “El Sol” i “La Abeja”, i publicà la “Biblioteca Europea” i “El Eco de los siglos” (1843).
Reuní diverses col·leccions (entolomogia, ceràmica, antiguitats, etc) que anaren al Museu Martorell de Barcelona.
Publicà diversos treballs científics: Importancia de los estudios entomológicos (1871), Montserrat subterránea (1882), així com un Almanaque histórico perpetuo, literario y popular (1848) i un Diccionari manual de les llengües catalano-castellana i castellano-catalana, reeditat nombroses vegades.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1950 – )
Dissenyador gràfic i editor.
Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevic amb plantejaments propers al minimal art.
El 1976 creà, amb Ramon Torrente, un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample. Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.
(Gironella, Berguedà, 12 març 1915 – Tarragona, 11 juny 1999)
Escultor. Ha sobresortit com a imatger.
És autor del notable monument a Jaume I de Salou, en col·laboració amb l’arquitecte Salvador Ripoll.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor gòtic. L’any 1341 contractà, per a l’església de Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses, un retaule amb escenes de la Passió.
El seu estil és marcadament realista i palesa el seu gust pel detall i per les composicions dramàticament mogudes.
(Girona, segle XIII)
Jueu. Deixeble de Jonah ben Abraham, pertanyent a la comunitat hebrea de Girona.
Secundà el seu mestre en els seus atacs a Maimònides, i prengué part a la declaració d’excomunió contra els qui el llegissin (1232).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví a la campanya de Sardenya amb Pere Torrelles.
Pel setembre de 1410 aquell el comissionà a Catalunya, acompanyat per Andreu de Biure, perquè informés de paraula sobre la situació a Sardenya i sobre el parer de Torrelles respecte als drets successoris de Frederic de Luna. Comparegué davant el Parlament català per exposar-hi aquestes qüestions.
Probablement fou germà seu, Ramon Satrilla (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Serví com ell a Sardenya. Fou nomenat governador del Cap de Logudor. En aquest càrrec, el 1411, certificà al Parlament de Catalunya que el lloctinent reial a Sardenya Pere Torrelles, mort a l’Alguer a la primeria de 1410, havia nomenat successor seu Joan de Corbera. Pel desembre de 1411 demanà socors al Parlament de Catalunya amb el seu emissari Bartomeu Sacosta.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. El 1323, anà amb el seu fill Ramon Satrilla, a la campanya per conquerir Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons.
En seria governador i capità general i hi rebria en feu el lloc de Gerrey (1335).
(Catalunya, segle XIV – 1379)
Cavaller. De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà. Heretà béns de Guillem de Vilatenim. Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara (1358).
Nomenat governador i reformador de Càller i la Gal·lura (1362), el seu mandat s’inicià pacíficament. Durant una nova rebel·lió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament. També fou derrotat pels qui assetjaren Càller. El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial.
Nomenat capità general Berenguer Carròs (1369), les interferències de poders crearen la seva enemistat amb Satrilla. El rei els donà unes ordinacions per tal de pacificar-los (1370). Així mateix ordenà al governador que exigís als senyors feudals les imposicions que reclamaven els consellers de Càller, però Satrilla s’hi resistí per algun temps.
Havent tornat a Barcelona, assistí als preparatius d’un viatge reial a Sardenya (1378) i morí l’hivern següent.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
(o Esbert) Cavaller. Anà a Còrsega l’any 1392 i el mateix any, a Barcelona, fou membre d’un consell especial reunit per deliberar sobre els afers de Sardenya.
El 1390 fou enviat per Joan I d’ambaixador al comte de Foix sobre la invasió del comte d’Armanyac contra Catalunya. El 1396 fou capità distingit per les forces que s’oposaren a la invasió del comte de Foix. L’any següent anà d’ambaixador a França.
Fou un dels homes més distingits durant l’Interregne; fou gran enllaç i ambaixador del Parlament de Catalunya durant aquest període. A l’estiu de 1411 fou encarregat de conciliar el governador i el Consell de València, d’una banda, i els jurats i el justícia de Morella, de l’altra.
Pel setembre de 1411 anà successivament de missatger al Parlament aragonès d’Alcanyís i al valencià reunit a Traiguera. Tot seguit fou un dels sis comissionats per ajudar el governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, a prendre mesures de defensa a Tortosa, on era reunit el Parlament català per aquest temps.
Encara dins l’octubre de 1411 fou comissionat pel Parlament català davant el papa Benet XIII per aconseguir que aquest fes una crida de concòrdia per als valencians. Pel desembre de 1411 fou l’encarregat de sortir a rebre fora de Tortosa els ambaixadors del rei de França. Pel gener de 1412 fou un dels sis comissionats per a anar al Parlament aragonès i decidir amb aquest els preliminars de l’elecció de Casp.
Sembla que era partidari de Jaume d’Urgell. Fou el capità del Principat de la guarnició de Casp durant el període de sessions.
El 1412 fou nomenat governador del districte de Logudor, a Sardenya.
