Arxiu de la categoria: Biografies

Sayol i Echevarria, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1810 – 1885)

Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona.

Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses.

També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà.

Sayas, Feliu de

Deixa un comentari

(Navarra, segle XVIII – Lleida ?, segle XVIII)

Escultor. Després de residir a Saragossa, s’establí a Lleida (vers 1788).

Construí el retaule major de l’Albí (1788-92), acabà el d’Aspa (1795), iniciat per Joan Adán, i esculpí les imatges del de la Granadella.

Les seves obres, d’estil barroc acadèmic, tenen elements propis de períodes anteriors.

Savall, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1415)

Mestre racional i poeta. Membre del Consell de Cent, fou enviat a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos dels consellers reials, però el monarca no acceptà les acusacions.

A la mort del rei, com tot el patriciat barceloní es posà al costat de la reina Maria de Luna, i fou l’organitzador del procés contra els exconsellers de Joan I, entre els quals Bernat Metge. Més endavant, el 1396, fou enviat com a ambaixador de la ciutat a la cort siciliana de Martí l’Humà, per demanar-li que tornés al Principat.

Exercí diversos càrrecs oficials (batlle general de Catalunya, conseller en cap de Barcelona en tres ocasions, i mestre racional del rei Martí).

Fou també poeta, però de la seva producció només se n’ha conservat una poesia.

Potser fou fill seu Ramon Savall  (Catalunya, segle XV)  Poeta. En la seva poesia ataca el moviment dels pagesos de remença.

Savall, Pasqual Bailon

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, segle XVII – Barcelona ?, 1692)

Pintor.

Autor del conjunt de setanta-vuit figures i composicions murals conservades a la capella de Sant Benet, al monestir de Sant Cugat del Vallès. És un conjunt decoratiu, contractat el 1688, d’esperit barroc.

També cal atribuir-li les pintures de la capella de Sant Pere Nolasc, a la girola de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre del pintor Viladomat.

Fou el pare de Joan Savall i Mallacs (Barcelona, 1680 – 1743)  Pintor. Ingressà al col·legi de pintors (1692) i en fou cònsol primer.

Savall, Bernat

2 Respostes

(Grècia, segle XIV)

Ciutadà de Neopàtria. Personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria.

De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l’eventual oposició de Savall.

El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill.

Fou el pare d’Andreu Savall  (Grècia, segle XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d’aquest ducat caigueren en poder dels grecs.

Saurina i Serra, Francesc

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919)

Autor d’obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina.

El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació.

Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava.

És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona.

Saurí i Fajula, Laura

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1943 – )

Pintora i dibuixant. Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora.

Féu la primera exposició individual el 1972. En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic.

L’any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

Saurí i Crespí, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1803 – 28 desembre 1854)

Escriptor i editor. S’especialitzà en l’edició de guies de Catalunya i nomenclàtors comercials de Barcelona.

Amb Josep Mates, va publicar una Guía de forasteros de Barcelona (1843) i un Manual histórico-topográfico o Guía general de Barcelona (1849).

Saurí, Felip

1 Resposta

(Lleida, 1750 ? – 1825)

Tallista i escultor barroc.

És autor de l’altar major de la capella episcopal de Lleida i del relleu de L’aparició de la Mare de Déu de Sant Jaume, de la capella de l’Hospital d’aquesta mateixa ciutat.

Autor, encara, de nombroses imatges per a les esglésies de Lleida, ciutat on tenia el taller, i de la seva comarca.

Sauret i Garcia, Joan

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 20 febrer 1899 – 8 abril 1985)

Polític i periodista. Col·laborà a diverses publicacions de Balaguer, com “La Branca”, i fou cofundador del setmanari “Pla i Muntanya”. Fou cronista polític de “La Humanitat”.

Formà part del consell directiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida i director general de sanitat (1938).

Exiliat a França, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana. És autor d’una Història de l’exili català 1939-1972.