Arxiu de la categoria: Biografies

Seguí, Bernat

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – vers 1320)

Mercader. Fou soci d’un marroquí de Tilimsen que traficava a Eivissa (1296). Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya’qūb per a demanar una ajuda a Jaume II (1302). Bernat es guanyà la confiança dels dos reis.

Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid (1303), però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc (1304), on ell retornà seguidament. Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta.

Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya’qūb amb els castellans. El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II (1308). Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi’a contra els granadins (1309). Actuà com a alcaid major, no solament de la milícia, sinó de tots els cristians del Marroc, on féu prevaler la influència catalano-aragonesa.

Es mantingué fidel al rei africà durant la guerra civil, en la qual perdé la seva muller Marciana (1315). Fou pres, però pel seu prestigi fou ràpidament alliberat. Ajudà a la reconciliació amb els rebels.

Foren germans seus:

Arnau Seguí  (Catalunya, segle XIII – Marroc ?, segle XIV)  Militar. Secundà l’actuació del seu germà Berenguer al Marroc. Jaume II l’envià com a ambaixador a Mansura el 1303. L’any següent, inversament, actuà com a missatger del soldà Abu-Iakub prop del rei Jaume. Tornà al Marroc per col·laborar amb els seus germans. Fou alcaid de Marràqueix fins al 1316, any en què era succeït al càrrec pel seu germà, Berenguer.

Berenguer Seguí  (Catalunya, segle XIII – Marroc ?, segle XIV)  Militar. El 1316 succeí al seu germà Arnau com a alcaid local de Marràqueix, depenent de l’alcaid general al Marroc, que era Bernat. Per als Berenguer Seguí de dades posteriors ha estat preferida la identificació amb el seu nebot Berenguer Seguí, fill de Bernat.

Guillem Seguí  (Illes Balears, segle XIII – Marroc ?, segle XIV)  Militar. De primer fou el principal auxiliar de Bernat, quan aquest fou nomenat alcaid general de cristians del Marroc en 1303. L’any següent, per malaltia de Bernat, fou comandant interí de la milícia catalana al servei d’Abu-Iakub. Degué morir bastant abans que els seus germans, ja que aviat se’n perden les notícies.

Seguí, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – vers 1583)

Pintor i escultor. Fou monjo de Sant Miquel de Cuixà, del qual l’any 1582 esdevingué prior.

Aquest mateix any emprengué l’obra d’escultura i pintura del retaule de la Concepció de la seu de Perpinyà, que, a causa de la mort, deixà inacabat.

Seguer, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Escultor i arquitecte gòtic de l’Escola de Lleida. Mestre major de la seu lleidatana abans del 1360.

Vers el 1340 esculpí les imatges de la Verge amb el Nen i de Sant Joan Baptista per a Vinaixa, malmeses l’any 1936. El 1343 contractà una Verge i dos àngels per a la parròquia de Nalec.

Se li atribueix també una Santa Magdalena a l’església de l’Hospital de Montblanc.

Segú i Marcé, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1996)

Oboista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, amb Louis Bleuzet, a París.

Actuà com a solista a Alemanya i Suïssa.

En tornar a Barcelona entrà com a professor al Conservatori Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, i ha estat solista de les orquestres barcelonines.

Segovia, Rosita

1 Resposta

(Barcelona, 2 febrer 1922 – 24 setembre 2003)

Nom artístic de Rosa Balcells i Font. Ballarina. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Es decantà per la dansa i esdevingué primera ballarina del Gran Teatre del Liceu (1951-53). Més tard fou ballarina estrella del Ballet d’Antonio, amb el qual actuà per un gran nombre de països.

El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l’Havana.

Segimon i Cisa, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1904 – 1976)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a París. Les seves exposicions són molt nombroses.

Ha conreat de preferència la figura i, en menor proporció, el paisatge.

Segarra i Vergés, Tomàs

Deixa un comentari

(Traiguera, Baix Maestrat, 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 21 juliol 1895

Militar i guerriller carlí. El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil.

El 1873 s’adherí a les forces carlines i participà a la tercera guerra carlina en una partida que actuà a la zona del Maestrat i de la serra de Prades.

Apartat de la lluita a causa de la derrota soferta a Terol, formà més tard una altra partida que actuà a Beseit fins a la fi de la guerra (1876). Assolí el grau de coronel.

Segarra i Roca, Araceli

Deixa un comentari

(Lleida, 26 març 1970 – )

Alpinista. Dedicada de molt jove al muntanyisme.

El 1992 assolí el seu primer vuit mil, el cim central del Shisha Pagma, al Tibet (8.008 m alt).

El 1996 va fer història en convertir-se en la primera dona espanyola que coronà l’Everest.

Enllaç web: Araceli Segarra

Segarra i Iracheta, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 novembre 1927 – Taradell, Osona, 3 setembre 2008)

“Juanito“ Futbolista.

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d’ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada.

Jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l’equip.

Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

Segarra i Escarraguell, Francesc

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)

Mestre d’aixa. Treballà a Vilassar i després a les drassanes de Mataró, amb la col·laboració del seu germà Ramon.

La seva activitat el situà entre els més preats especialistes de l’època. Construí cinquanta-dos velers de diversos tipus.