(Palafrugell, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 10 maig 1973)
Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d’alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor.
Seguro i Gelabert, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Seguranyes i Redorta, Joan
(Vic, Osona, 1932 – )
Escultor. Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, passà a Llotja (Barcelona) i treballà amb Camps i Arnau. Tractà Josep Clarà, que l’influí força.
Ha exposat individualment a Vic —on el 1960 li fou concedida la medalla d’or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona.
Autor d’un Sant Pere a la façana de la seu de Vic, de L’estudiant de Vic en una plaça de la ciutat, etc, obres d’aire mediterranista.
Segura i Yáñez, Pere
(Barcelona, 1887 – Catalunya, segle XX)
Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Féu la seva presentació el 1904 al Teatre Gran Via de Barcelona amb l’obra Los chicos de la escuela.
Les seves interpretacions més remarcables foren les de La princesa de las Czardas, El huésped del sevillano, La montería i La capa del Diablo.
La seva companyia aconseguí dues vegades el premi Amadeu Vives.
Segura i Valls, Joan
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 30 març 1844 – 16 juliol 1909)
Historiador i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d’erudició: Història d’Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc.
Segura i Tallien, Josep
(Barcelona, 16 octubre 1880 – Nervi, Itàlia, 1927)
Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica.
Figurà entre els animadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona.
Segura i Monforte, Francesc Rafael
(Barcelona, 1875 – 1954)
Dibuixant i pintor. Estudià a València (Sant Carles) i després a Barcelona (Llotja) i a Madrid (San Fernando). Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta. Residí un quant temps a Madrid.
Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal. Exposà individualment a Barcelona, al País Basc i a Girona.
Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans. Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat.
Li adquiriren obres els museus d’artilleria de Madrid i de Saragossa.
Segura i Burgués, Santiago
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 setembre 1879 – València, 7 octubre 1918)
Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d’altres sales d’art i antiguitats a Barcelona.
Promotor de diverses revistes, com “La Cantonada”, “Revista Nova” i “Vell i Nou”.
Fou un dels principals impulsors del noucentisme.
Seguí i Riera, Miquel
(Barcelona, 1858 – 1923)
Editor i gravador. Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie Los caprichos, de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.
Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps.
La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novel·les populars, etc. Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947.
Seguí, Pere
(Catalunya, s XVI)
Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa.
És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.
Seguí, Josep
(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)
Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).
Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).
Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.
És autor d’algunes obres pastorals.
