Arxiu de la categoria: Biografies

Soler i Diffent, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1864 – 1935)

Pintor. S’inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona (1886-92).

Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925. Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme.

El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona.

Soler i de Ros, Francesca

(Barcelona, 3 desembre 1833 – 13 gener 1884)

Actriu. Es presentà al teatre Olimpo el 1850.

Tingué bon prestigi dins el teatre català del seu temps. Sobresortí en la interpretació d’obres de Frederic Soler “Pitarra”.

Es retirà anys abans de la seva mort.

Soler i de les Cases, Ernest

(Barcelona, 14 gener 1864 – 17 febrer 1935)

Pintor i escriptor. Era fill de Frederic Soler i Hubert (Pitarra). Pintor menor, es dedicà al retrat.

Publicà poemes floralescos i sobretot comèdies, algunes de les quals d’èxit notable: Bon jan qui paga (1889), La feina d’en Jafà (1893), Bogeries de la sort, La nau, La font d’en Bori.

Soler i Clariana, Antoni

(Reus, Baix Camp, 1835 – 1896)

Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gener de 1869 ocupà l’alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any.

Després comandà la milicià ciutadana i per l’agost de 1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor.

Soler i Casajuana, Lluís

(Barcelona, 1852 – 1917)

Periodista. Usà sovint el pseudònim d’Incógnito. Estudià dret.

Dirigí el “Diario de Barcelona”, els diaris de Madrid “El Día” i “El Español”, i la revista “España”. Ell mateix fundà aquesta darrera el 1898, i la publicà fins al 1902.

Soler i Bru, Joan Baptista

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 octubre 1888 – Barcelona, 2 gener 1954)

Polític i mutualista.

D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu (fou diverses vegades de la directiva del F.C. Barcelona). Fou diputat del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia.

La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme: fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats (1934), etc.

S’exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres.

Soler i Biel, Josep

(Balaguer, Noguera, 11 agost 1873 – 13 agost 1920)

Publicista. Ingressà a l’orde escolapi (1888) i s’ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona.

El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde; reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent.

Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910).

Soler i Batlle, Enric

(Barcelona, 8 gener 1877 – 21 gener 1951)

Farmacèutic. Es llicencià (1896) i doctorà (1911) en farmàcia i es llicencià en ciències físico-químiques (1898).

Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona (1912) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1922).

Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou col·laborador de l’Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic.

Soler i Arqués, Josep

(Vic, Osona, segle XIX – 1872)

Impressor.

En la seva impremta van publicar-se els periòdics “El Ausonense” (1863), “El Eco de la Montaña” (1863), “El Seminarista Español” (1864 i 1866) i “El Pueblo Vicense” (1868 i 1869).

S’hagué d’exiliar a causa de les seves idees polítiques.

Soler, Pere -militar-

(Catalunya, segle XVI – Canàries, segle XVI)

Militar i colonitzador. Serví com a capità a les illes Canàries.

Es casà amb Joana de Padilla, senyora d’extensos territoris al sud de l’illa de Tenerife, poc apreciats fins aleshores i gairebé deserts per la manca d’aigua.

Soler hi fundà la població de Vilaflor, dita també Chasna. Els seus descendents consolidarien la fundació.