(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Metge. Gaudí de gran prestigi al seu temps.
Fou metge de cambra del rei Martí l’Humà. El rei de Castella el sol·licità i obtingué de la cort catalana durant un temps.
El 1409 anà a Sardenya, tramès especialment per a tenir cura de Martí el Jove en una illa que tenia fama d’insalubre i on el primogènit català i rei de Sicília contragué unes febres mortals.
(Barcelona ?, segle XVII)
Eclesiàstic i polític. Era canonge de la seu d’Urgell. Cosí de Pau Claris, el succeí (9 març 1641) com a president de la generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec durant cinc mesos.
Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos. Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona.
(Catalunya Nord, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Polític. Era segon cònsol de Vilafranca de Conflent. Conspirà contra l’ocupació francesa de l’antic comtat del Rosselló.
El 1674, valent-se del seu càrrec, fou un dels organitzadors del complot per treure el domini francès de la seva vila, secundant l’esforç de Manuel Descatllar, del qual era amic.
Descobert el projecte, fou empresonat a Perpinyà, on seria executat pocs dies després.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1405 – Barcelona, 10 novembre 1463)
Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1458, dos anys després de la mort del seu antecessor Jaume Giralt.
Figurava entre els marmessors d’Alfons IV el Magnànim. Visqué l’esclat de la guerra contra Joan II.
A la seva mort i a causa de la crítica situació del país hi hauria deu anys de seu vacant, fins al nomenament, ja finida la guerra. de Francesc de Borja.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Documentat del 1581 al 1623.
És autor de diferents pintures destinades a la seu de Manresa, entre les quals hi ha el retaule de la Confraria de Sant Josep i Sant Joan (1590-99), el de la Confraria de Santa Anna (1592), el de Sant Jaume (1620) i el de la Concepció (1623).
(Barcelona, segle XVI)
Tècnic de tints. El 1578 enllestí un vast receptari de tints per a la indústria tèxtil.
Aquest receptari, sota els auspicis de Narcís Feliu de la Penya i de Bernat Aimeric i Cruïlles, seria editat a Barcelona el 1691, amb el títol de Ramallet de tintures i breu modo de donarles a totes robes de llana, teles i fil, amb lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura i perayria, recollit de diferents receptes de totes les parts d’Europa.
Aquesta edició és signada per un cert Phesio Mayo, nom imaginari format sobre el de l’impressor, Josep (Joseph) Moyà.
(Vic ?, Osona, segle XIV)
(o Guillem Dessoler) Cirurgià reial.
Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia.
El rei el nomenà super-inspector de les peritacions que feien els cirurgians de les lesions causades en batalles.
(Mataró, Maresme, segle XIX)
Escriptor.
És autor de bon nombre d’obres teatrals, com les titulades Bromes de Carnaval, El que sol anar per llana…,Batalla de gendres!, Tot són comèdies, L’hàbit no fa al monjo, La perleta de Premià, Déu els cria… i Els hàbits a la figuera.
(Barcelona, vers 1625 – Girona, 1688)
Músic i compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona. La seva producció el confirma com un dels més il·lustres compositors de la música catalana del segle XVII.
Se’n conserven una Missa a deu veus amb ministrils i una Missa pro defunctis a vuit veus, peces religioses a veus soles, a veus i ministrils. Cal remarcar-ne un Magnificat, una Salve Regina i un Pange.
(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)
Jurisconsult. Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599; hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607. Era donzell.
Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària (1611), en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters, resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat (1620), un Discurs… ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don (1621), escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses al·legories jurídiques.
