Arxiu de la categoria: Biografies

Soler i Miquel, Josep

Deixa un comentari

(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Barcelona, 21 març 1897)

Crític literari. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos.

Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà a “La Vanguardia”.

A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista.

Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral.

Soler i Masferrer, Narcís

Deixa un comentari

(Bescanó, Gironès, 1948 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art (1980-90) de la mateixa localitat.

Doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1996).

Ha investigat el paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda (Serinyà) i el Cau del Duc (Torroella de Montgrí).

Ha publicat, amb Josep Canal, El paleolític a les comarques gironines (1976) i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè superior a Catalunya. Paleoambients i cultures prehistòriques (1987).

Soler i Marije, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 4 abril 1878 – 16 octubre 1918)

Escenògraf. Fill de Francesc Soler i Rovirosa, mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part auto-didàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilomara.

A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agença-aparadors.

Entre les seves obres hi ha Pastorets, estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito, la revista Ohé!, Ohé!, escrita per ell mateix, i Plàstic films, la seva darrera obra.

Soler i March, Alexandre

4 Respostes

(Barcelona, 24 abril 1873 – 28 març 1949)

Arquitecte modernista. Germà de Leonci.

Fou president de la Junta de Museus de Barcelona i, des del 1931, director de l’Escola d’Arquitectura i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

És autor del mercat central de València, de la restauració de la façana de la seu de Manresa, del Palau de la Indústria a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).

Publicà monografies artístiques i diverses publicacions sobre arquitectura.

Ramon Soler i Liró

Soler i Liró, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 10 març 1897 – 29 novembre 1968)

Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic “Nou Ambient” (1918).

Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta.

Fou el pare de Joan Soler i Jové.

Soler i Jové, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 26 maig 1934 – )

Dibuixant i aquarel·lista. Fill de Ramon Soler i Liró. Estudià a l’Escola de Sant Jordi i completà la formació a París.

Després d’una etapa post-impressionista (1966-67), es dedicà al collage.

En dibuix ha assolit, dins els postimpressionisme (sèrie del Circ), una remarcable qualitat.

Soler i Jorba, Vicenç

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 6 desembre 1904 – el Brull, Osona, 16 agost 1946)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina, d’on fou professor de dibuix al natural des del 1935. Fins a aquesta època fou bastant influït pel seu mestre, Iu Pascual.

Féu exposicions individuals i participà en nombrosos certàmens nacionals. Destacà com a paisatgista.

Soler i Gili, Domènec

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 octubre 1871 – Barcelona, 26 novembre 1951)

Pintor i escenògraf. Format a les escoles de Belles Arts de Sabadell i de Barcelona. Estudià escenografia a Roma, amb Soler i Rovirosa, i després a París, on fou deixeble de Corpesar.

També destacà en la pintura de paissatges rurals i urbans. Fou president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Sabadell.

Fou el pare de Joan Soler i Puig (Barcelona, 1906 – 1984)  Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Hi féu de professor de dibuix, després de passar força temps a Madrid, París i València. Ha obtingut diversos premis i ha realitzat un bon nombre d’exposicions individuals, a partir del 1929. Té obres als Museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.

Soler i Gatvillaró, Guillem

Deixa un comentari

(Tarragona, 5 maig 1905 – Barcelona, 31 octubre 1971)

Gravador i pintor. Format a l’Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat.

Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l’Escola d’Enginyers Industrials a Madrid).

Soler i Faneca, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 1731 – 28 gener 1794)

Arquitecte. Personalitat inquieta i innovadora, participà en l’elaboració dels plans de nombroses obres (pont a Tremp, obres hidràuliques a l’Urgell, a l’Empordà, a Reus–Salou i al port de Barcelona) i construccions particulars (palau del duc de Sessa, a Barcelona).

Però l’anomenada li ve d’haver estat director de les obres de la nova Llotja de Barcelona, una de les construccions neoclàssiques més reeixides. Sabé respectar la vella llotja gòtica, encerclada dins un rectangle de 84 m de llarg per 36 d’amplada. Les façanes, totes diferents dins la unitat d’estil, tenen cadascuna la seva personalitat, especialment la testera amb un frontó central amb columnes jòniques que reposa sobre un porxo amb columnes toscanes geminades.

Fou el pare de Tomàs Soler i Ferrer (Barcelona, 1771 – 1843)  Arquitecte. A la mort del seu pare el substituí, juntament amb Domènec Fàbregas, com a director interí de les obres de la Llotja de Barcelona; l’any 1795 en prengué la direcció efectiva. Altres obres seves foren el pont de fusta que comunicava el Palau Reial amb la Duana (1802) i el canal de la Infanta, a la Bordeta, projectat el 1805 i construït entre el 1817 i el 1819.