Arxiu de la categoria: Biografies

Tarragó i Corcelles, Ferran

1 Resposta

(Lleida, 1830 – Madrid, 1910)

Escultor. Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí. Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona. Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies.

L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia. També treballà a la catedral de Salamanca. Esculpí dues imatges religioses per als EUA.

Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial. Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador.

Tarragó i Ballús, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vilanova del Camí, Anoia, 30 març 1906 – la Garriga, Vallès Oriental, 1985)

Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil.

Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de “La Crois” i “L’Aube” i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes.

Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals.

Establert a Madrid vers el 1970, dirigí “Documentación Española Contemporánea”.

Tarragó, Pere B. *

Deixa un comentari

Nom amb que fou conegut el periodista català Pere Bohigas i Tarragó (1886-1948).

Tarobal, Segimon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)

Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.

És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.

Tarín i Iglésias, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – 9 setembre 1996)

Periodista i escriptor. Germà de Manuel. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles.

Fou director del “Diario de Barcelona” (1969-72) i del “Noticiero Universal” (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo.

Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme.

Tarascó, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – 1185)

Cavaller.

Era addicte al bisbe d’Urgell, el qual li concertà el matrimoni amb Arnaua de Caboet, pubilla del difunt senyor d’Andorra, per tal d’assegurar-se la fidelitat d’aquest territori vassall i aprofitant que Arnaua es trobava sota la seva protecció.

Deixà un fill, Bertran de Tarascó (Catalunya, segle XII – 1199)  A la mort del seu pare (1185), quedaven compromesos els seus drets sobre Andorra, que li pervenien de la seva mare, aviat casada de nou amb el vescomte de Castellbó. Morí encara impúber. Andorra passà efectivament als Castellbó.

Tarafa i Savall, Francesc

1 Resposta

(Llerona, Vallès Oriental, 1495 – Roma, Itàlia, 1556)

Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona.

És autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d’armonia i de la història d’Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya.

Taradell -llinatge-

1 Resposta

(Osona, segle XI – segle XII)

Llinatge de magnats coneguts des del 1002.

El primer membre conegut fou Ató de Taradell (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Fou el pare de:

Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1033)  Magnat. El seu fill i hereu fou:

Ramon Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1080)  Magnat. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar (Balenyà).

Pere Ramon de Taradell  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de:

Guillem de Taradell (Catalunya, segle XII – 1194)  Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta.

Berenguer de Taradell  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat. Fou el pare de:

Titburgueta de Taradell (Catalunya, s XII)  El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s’extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l’extensa baronia de Taradell.

Taradell, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1740 – Arenys de Mar, Maresme, 1813)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1758.

És autor dels llibres El pretendiente de la oratoria sagrada (1797), Común de sermones (1798), Purgatorio de difuntos y despertador de vivos (1800) i El despertador doloroso (1811).

Tapis, Esteve

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 25 agost 1754 – Califòrnia, EUA, 3 novembre 1825)

Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia.

També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits.