(Catalunya, segle XVII)
Militar. El 1641 era ajudant a l’exèrcit català.
Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26 de gener contra les forces del marquès de Los Vélez.
Anunciant a grans veus que l’enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l’iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d’aquella jornada.
(Tarragona, 1921 – Barcelona, 14 gener 2015)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Féu la seva primera exposició individual en una sala barcelonina el 1945. El mateix any obtenia la medalla Tapiró a Tarragona. Féu un viatge a Caracas i hi exposà amb gran èxit (1953).
Destacà per les seves natures mortes, encara que també conreà el retrat i el paisatge.
(Oliana, Alt Urgell, 19 octubre 1898 – Tarragona, 14 maig 1985)
Organista i compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Lugo i Tarragona.
Escriví música per a orgue i de gènere religiós.
(Barcelona, 1 gener 1956 – )
Metge i poeta. Fill del pintor Antoni Tàpies i Puig.
Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d’u (1975), Dies d’aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l’obra (1992, recull de comtes) i L’escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975).
També a exercit com a galerista d’art i editor d’obra gràfica.
(Barcelona, 1915 – ? )
Escriptor. Nom emprat habitualment per Josep Comas i Tàpies. Es llicencià en lletres.
Ha estrenat diversos obres de caire psicològic i de vegades humorístic: Crim i silenci, El port de les boires (1953), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1954), L’ase volador (1955), Passaport per a l’eternitat (1957) i Melodia eterna (1960), algunes de les quals escrites en col·laboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada.
(Barcelona, 30 març 1946 – )
Periodista. Llicenciat en dret, fou un dels més estrets col·laboradors de Josep Pallach entre 1967 i 1977.
Entre 1971 i 1980 fou redactor econòmic i editorialista de “La Vanguardia”, diari al qual, després d’una etapa a “El Noticiero Universal” (1980-82), va tornar el 1983 per ocupar-se de la secció econòmica, càrrec que compaginà amb el d’assessor executiu del ministeri d’economia i hisenda (1983-85). El 1987 fou escollit director del diari.
(Barcelona, 19 maig 1904 – 19 abril 1968)
Dibuixant. Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Començà a publicar dibuixos a “En Patufet” el 1928 amb el pseudònim Abel. Després col·laborà a “Virolet” i il·lustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres.
Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santo Domingo, on residí uns quants anys.
(Barcelona, 4 desembre 1856 – 1932)
Pintor i crític d’art. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps.
Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. És autor d’un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.
Era membre de l’Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Heraldista. Probablement clergue.
Autor d’un treball del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 (publicat en 1961/62). Utilitzà fonts italianes i franceses.
Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l’audiència de Barcelona.
Pseudònim del metge i escriptor català Pau Estorch i Siqués (1805-71).
