(Canet de Mar, Maresme, 18 octubre 1884 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 maig 1957)
Eclesiàstic i historiador liturgista. Germà de Joan.
Col·laborà en la redacció de “Vida Cristiana” i del “Full Dominical” de la diòcesi de Barcelona, del 1907 al 1931. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i a la Fundació Sant Damas.
Entre els seus llibres destaquen L’art de la litúrgia (1913), Missalet (1913), Missal romà (2 volums, 1926-27) i diversos estudis sobre Llull.
(Canet de Mar, Maresme, 1882 – París, França, 30 març 1969)
Eclesiàstic i historiador. Germà de Josep. Treballà als arxius de Barcelona i de Girona, i més tard anà a París, on estudià metodologia històrica, i història del dret canònic.
Hi presentà la seva tesi Les sources de la législation eclesiastique dans la province Tarraconaise, depuis les origines jusqu’a Gratien (1926). Ingressà a la Societat d’Història eclesiàstica de França, a la Société Nationale des Antiquaires de France i a la Société Internationale d’Histoire du Droit.
Col·laborà en diverses publicacions i congressos i cooperà en l’organització, patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans, dels Arxius per a l’Història Literària de Catalunya.
A París, realitzà adquisicions importants de llibres destinats a les biblioteques públiques de Barcelona.
(Barcelona, 1 febrer 1878 – 7 gener 1961)
Filatèlic. El 1910 fundà la seva primera filatèlia. Com a publicista, no deixa de publicar sempre en temes relacionats amb el seu negoci/passió.
De 1913 a 1936 publica la revista “Philatelia”, i durant molts anys va publicar el Catàleg Tarré (no n’hi havia d’oficial) dels segells d’Espanya, Barcelona, les colònies i les ex-colònies.
Nom amb què és conegut el pintor català Casimir Martínez i Tarrassó (1898-1980).
(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1173)
Fill de Robert Bordet (o d’Aguiló).
L’arquebisbe de Tarragona, Hug de Cervelló, fou assassinat pel seu germà petit Berenguer (abril 1171). Acusat també del crim, fugí amb el seu germà a Mallorca, llavors territori sarraí.
Alfons I, creient en la seva innocència, li alçà l’extradició que també havia decretat contra ell. Havent ja tornat a Catalunya, es traslladà encara a Mallorca per preparar la seva tornada definitiva, on emmalaltí i morí.
(Catalunya, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 1168)
Noble. Era un dels quatre fills del noble normand que repoblà Tarragona, Robert Bordet (o d’Aguiló), i d’Agnès (o Sibil·la). El seu pare havia concedit carta de repoblació als habitants de Tarragona, mentre que el seu fill Guillem, n’havia rebut el govern.
El 1151, arran de la cessió dels drets temporals sobre Tarragona per part de l’arquebisbe Bernat Tort (mort 1163), el qual recelava dels poders d’aquesta família, a favor de Ramon Berenguer IV, Robert i Guillem s’hagueren d’acontentar amb el terç de Tarragona i la pèrdua del dret a la colonització d’aquesta zona.
Això desencadenà un greu conflicte de jurisdiccions i interessos, malgrat el reconeixement reial dels drets de Guillem (1163) i llur confirmació per part d’Alfons I (1168). El conflicte acabà amb la mort violenta de Guillem a Tortosa (1168), sembla que per instigació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, i, al seu torn, la d’aquest (1171), de la qual fou responsabilitzat Berenguer de Tarragona, germà de Guillem.
Alfons I dictà sentència contra els germans Berenguer i Robert de Tarragona, els quals hagueren de fugir a Mallorca, i sofriren confiscació de llurs béns, que foren més tard recuperats pel fill de Guillem:
Guillem de Tarragona (Tarragona, segle XII) Era un infant quan el seu pare fou assassinat (1168) i el seu oncle Berenguer venjà la mort (abril 1171). Confiscats els béns dels Tarragona, alguns d’ells foren tornats més tard al jove Guillem, per bé que sense refer l’autoritat que tenia la família sobre la ciutat de Tarragona.
(Tarragona, 1905 – 1937)
Escriptor i frare caputxí. El seu nom real era Ramon Icart i Leonila.
Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l’edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932).
(Catalunya, v 1149 – v 1175)
Noble. Fill menor de Robert Bordet (o d’Aguilo) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona. Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare.
El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca. Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes.
A Mallorca morí el seu germà Robert (1173) i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces.
(Salamanca, Castella, 16 abril 1892 – Barcelona, 23 febrer 1973)
Guitarrista. Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on fou catedràtic de guitarra. Fundà el Quartet Ibèric i realitzà una carrera de concertista internacional.
Fundà, l’any 1971, el Quartet Tarragó, integrat per quatre guitarres clàssiques, formació musical totalment original en el camp de la música.
Compongué obres diverses i realitzà nombrosos arranjaments per al seu instrument.
La seva filla i deixebla fou Renata Tarragó i Fàbregas.
(Barcelona, 23 octubre 1927 – Mataró, Maresme, 2 agost 2005)
Guitarrista. Filla de Gracià Tarragó i Pons, estudià amb ell al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Ha realitzat una brillant carrera internacional, especialment amb interpretacions de música antiga i contemporània.
