(Castella, segle XV)
Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.
Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.
Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.
(Olot, Garrotxa, s XVIII – s XIX)
Família de constructors. Iniciada per:
Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1713 – segle XVIII) Mestre paleta. Fou el pare de:
Josep Toronell (Olot, Garrotxa, segle XVIII – després 1834) Mestre d’obres. Col·laborà en les obres de can Noguer d’Olot (1816-26) i s’especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de:
Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1779 – segle XIX) Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva instal·lació.
(Barcelona, 1867 – 30 gener 1943)
Gravador. Descendent de la família Torner. De molt jove anà a París. En tornà el 1888.
Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l’Institut de les Arts del Llibre.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Família de gravadors, llibreters i impressors.
Iniciada per Josep (I) Torner (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:
Joan Torner (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.
Josep (II) Torner (Barcelona, segle XIX – abans 1857) Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:
Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863) Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 maig 1879 – Flavacourt, Illa de França, 26 maig 1936)
Dibuixant i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid.
El 1905 s’establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París.
A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d’Andersen (1918) traduïts per Josep Carner.
(Barcelona, 1919 – 2016)
Tipògraf. Estudià a Llotja (1932-36). Entrà a l’editorial Montaner i Simon (1942) i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany.
Col·laborà amb Joan Miró -de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943- en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor (1946-47) i en les de l’edició dels poemes de Paul Eluard A toute épreuve (1947-55), editat per Gerald Cramer (Ginebra).
Edità i imprimí les primeres edicions del grup del Dau al Set (1947-49), del qual era membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Antoni Tàpies, un amb Modest Cuixart, un de litografies i un de monotips amb Joan Ponç.
Intervingué en la creació de les revistes “Algol”, com a editor, i “Dau al Set”, amb el seu assessorament tècnic. Fou fundador i director del “Butlletí del Gremi d’Impressors de Barcelona” (1947-48), del qual tornà a ésser director d’ençà del 1968.
Becat a París per l’Institut Français de Barcelona (1950), amplià coneixements tècnics al taller de calcografia Lacourier, la casa de litografies Mourlot i la de fototípies Duval, i seguí els cursos de l’École Estienne com a alumne lliure. Contractat per Skira el 1953, entrà en contacte a Ginebra amb el món de l’edició d’art.
El 1958 esdevingué professor del Conservatori de les Arts del Llibre a Barcelona i també professor d’arts gràfiques a l’Escola de Bibliotecàries i conservador (1967) de la Secció de Gravat i Arts Gràfiques -Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, des del 1976- del Museu Etnòlogic de Barcelona, ampliada amb la seva important col·lecció sobre impremta. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
(Albaida, Vall d’Albaida, vers 1490 – Barcelona, 13 gener 1553)
Eclesiàstic i jurista.
Com a bisbe de Vic (1511-53), tingué un pontificat llarg i molt actiu: lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies.
Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya i es convertí durant uns mesos (1552-53) en el 62è. president de la Generalitat, i a la seva mort, fou nomenat president el seu nebot, Miquel de Tormo (1553-54).
Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic.
(Catalunya, segle XVII)
Cronista. Fill de pares catalans i nét de castellans.
Escriví unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639, publicades parcialment el 1889. És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans i que dedicà a Felip IV de Castella. La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil.
(Granollers, Vallès Oriental, 1826 – Barcelona, 17 abril 1882)
Metge. Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari (1849). Tingué gran fama com a cirugià.
Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona (1854), es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865. El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina.
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina des del 1872; el seu discurs d’ingrés es titulà Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico.
(Badalona, Barcelonès, 5 abril 1876 – Barcelona, 4 octubre 1940)
Pintor. Llicenciat en dret. Es formà a Llotja amb Martí i Alsina. Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896.
Publicà dibuixos modernistes a “Luz” i “Quatre Gats” i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà col·lectivament i individualment el 1897.
Establert a París el 1901 hi tractà Hermen Anglada i Camarasa. Retratista d’una certa importància i il·lustrador, residí també a Madrid, Anglaterra -on retratà Jordi V-, els EUA -on retratà Woodrow Wilson-, l’Argentina i, de nou, París.
Els darrers temps habità a Eivissa fins poc abans de la seva mort.
