Arxiu de la categoria: Biografies

Torent i Buxó, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 novembre 1897 – 21 juliol 1975)

Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia.

És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes.

Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya.

Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.

Torelló i Ros, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 30 juny 1884 – Los Angeles, EUA, finals 1960)

Músic i compositor. Fou contrabaix de l’orquestra del Liceu de Barcelona. També fou professor de contrabaix al Conservatori.

L’any 1909 marxà als Estats Units, on tocà el contrabaix durant 34 anys a l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia, que compaginà com a professor d’aquest instrument.

Toralles, Joan

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XIV – segle XV)

Cronista. De l’estament ciutadà.

És autor d’un curt i concís Noticiari, interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública. Ha estat publicat al “Butlletí de l’Ateneu Barcelonès” (1916).

Torà i Marcé, Domènec

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1794 – 1857)

Metge.

És autor d’escrits remarcables, com Tratado completo de patología y fisiología médica, Reflejo del influjo de la simpatía en el tratamiento y diagnóstico de las enfermedades i Observación de una hidrofobia.

Tor i Deseures, Ramon

Deixa un comentari

(Borredà, Berguedà, 14 febrer 1880 – Barcelona, 15 gener 1951)

Actor i escriptor. El 1917 estrenà Indibil i Mandoni de Guimerà.

Publicà versos de caire tradicional i maragallià generalment en edicions il·lustrades de bibliòfil, com: La companyia (1925), Ruta (1930), Novenari líric (1938), Cants de guerra i de pau (1938), L’hereu Riera (1938), Pastoral (1938), Cants d’amor (1939), La llum, la nit i el dia (1950), Cant a Gombrèn (1949) i el recull d’articles Panorames socials (1933).

Tona i Xiberta, Baldomer

1 Resposta

(Barcelona, 1864 – 1937)

Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a “El Poble Català”, i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907).

Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.

Fou el pare d’Abelard Tona i Nadalmai.

Tona i Nadalmai, Abelard

1 Resposta

(Barcelona, 25 febrer 1901 – Tijuana, Mèxic, 25 desembre 1980)

Polític i escriptor. Fill de Baldomer Tona i Xiberta. Format al CADCI.

Fou implicat en l’atemptat de Garraf (1925), s’exilià a França i participà en els fets de Prats de Molló i s’exilià a Mèxic, des d’on envià cròniques per als periòdics catalans i on publicà “Catalunya a Mèxic”.

Adherit a la Unió Socialista de Catalunya, combaté i fou ferit el 19 de juliol de 1936. Exiliat novament a Mèxic, col·laborà en diverses revistes i publicà Quatre contes a muntanya (1952).

A Barcelona publicà els llibres El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973) i Guillem Ramon i el Cid (1974).

Tomic, Pere

9 Respostes

(Bagà, Berguedà, segle XV – Catalunya, abans 1481)

Historiador.

Autor de l’obra Històries é conquestes del reyalme d’Aragó é Principat de Cathalunya, escrita vers el 1438 i editada el 1495 i el 1519. Consta de 47 capítols, des de la creació del món fins al regnat d’Alfons el Magnànim; encara que alguns manuscrits arriben fins al regnat de Joan II, d’aquests últims Tomic no va poder ésser-ne l’autor, puix que les Històries foren dedicades a l’arquebisbe de Saragossa, Dalmau de Mur, que va morir abans de l’any 1457.

El manuscrit suposadament original va ésser en poder de l’erudit Antoni de Capmany, i a la Biblioteca Real n’hi ha un altre de titulat Suma de la Crónica de Aragón y Principado de Cataluña, traducida del lemosín al castellano por Juan Pedro Pellicer, que prova la seva difusió al regne castellà.

Tomic va escriure també un resum de les Històries, que no va ésser publicat.

Tomeu, Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del nou regiment de Sant Narcís. Ascendí a tinent coronel per mèrits de guerra. El 19 de juny de 1714 fou l’encarregat de negociar un bescanvi de presoners amb l’almirall Ducasse, cap de la flota de bloqueig.

El 14 d’agost passà a la defensa del baluard de Santa Clara; dirigí molt bé i amb coratge l’ala dreta del contraatac que expulsà els borbònics del baluard.

L’11 de setembre de 1714 manava un contingent de reserva posat al convent de Sant Agustí; més tard, dirigí el contraatac per alliberar els encerclats per l’enemic al baluard pròxim al Portal Nou, i aconseguí que gran part de la guarnició pogués sortir-ne en retirada. Morí en aquesta acció.

El seu nom és citat sovint sota la formula Toneu.

Tomàs i Salvany, Josep

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1839 – Madrid, 7 desembre 1905)

Polític republicà federal. Germà de Joan.

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869. Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873.

En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’E. Castelar i fou finalment elegit senador per Tarragona (1893-98).