(País Valencià, segle XVIII – 1767)
Arquitecte. És autor de l’antiga Duana de València.
Rúbio, Felip
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Rubió, Bartomeu *
Veure> Bartomeu Robio (escultor gòtic català del segle XIV).
Rubió -família-
(Catalunya, segle XIX)
Família d’erudits i literats. Iniciada per Joaquim Rubió i Ors.
Rubiales, Pedro de
(Alburquerque, Extremadura, 1511 – Roma, Itàlia, 1582)
Pintor. També anomenat Francisco Roviale. Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula (Museu de Belles Arts de València).
Anys abans (el 1527) un tal Francisco Roviales treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino. Col·laborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma.
Bé que hi ha poques semblances entre el retaule de València i aquestes obres italianes, hom creu que són del mateix pintor.
Rubí i Catany, Bartomeu
(Llucmajor, Mallorca, 1705 – Palma de Mallorca, 1774)
Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde.
És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Ramon Llull del dominicà Sebastià Rubí.
Rubí, Sebastià
(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1762)
Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu anti-lul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor.
És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí i Catany.
Rubert i Mollà, Manuel
(Alacant, 16 agost 1869 – 4 abril 1919)
Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà.
Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic.
Rubert i Candau, Josep Maria
(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)
Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.
Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.
Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).
Ruano i Llopis, Carles
(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)
Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.
El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).
És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.
Royal Catalan / Royal Roussillon *
Veure> Català Mazarí (regiment format a Perpinyà al segle XVII).
Dades dels Països Catalans 