(Russafa?, València, segle XII – Màlaga, Andalusia, 1177)
Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu’min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes.
És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam).
(Sóller, Mallorca, 15 juliol 1829 – 25 setembre 1912)
Historiador. És autor d’uns Anales históricos de la villa de Sóller, en cinc volums, i d’una Història de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca, en dos volums (1876).
(Palma de Mallorca, 31 juliol 1691 – Malta, 8 gener 1766)
Teòleg i eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou vice-prior general. Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici.
Més tard fou bisbe de Malta.
(València, 21 octubre 1862 – Madrid, 12 desembre 1945)
Polític i advocat. Fill de Trinitari Ruiz i Capdepón. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem.
Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (febrer 1910-novembre 1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justícia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).
(Elx, Baix Vinalopó, 1951 – )
Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d’història contemporània. Vice-rector d’ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l’Associació d’Història Contemporània i director de les revistes “Ayer” i “Pasajes de pensamiento contemporáneo”.
Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Època contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003).
Autor de l’estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 29 gener 1666 – 26 juliol 1735)
Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat.
Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema.
Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d’ella.
(València, 1852 – 20 gener 1920)
Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.
Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).
(Oriola, Baix Segura, 20 agost 1836 – Madrid, 13 febrer 1911)
Polític. Membre de la Unió Liberal durant la seva joventut, dirigí successivament els dos òrgans que aquest partit tingué a València, “La Unión” i “El Valenciano”.
Posteriorment, formà part de diversos gabinets, sempre presidits pel cap del partit liberal; fou ministre d’ultramar (1888), governació (1888-90, 1894-95 i 1897-99) i gràcia i justícia (1892-94).
Fou l’impulsor de nombroses reformes, especialment de l’aprovació de la Llei de Sufragi Universal del 1890.
Fou el pare de Trinitari Ruiz i Valarino.
(València, 1882 – 1941)
Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.
Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.
Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986) Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià ?, 1776)
Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial.
Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d’una dissertació sobre el vaccí antivariolós.
Dades dels Països Catalans 