Arxiu de la categoria: Biografies

Rovira i Meri, Hipòlit

2 Respostes

(València, 15 agost 1693 – 7 maig 1765)

Escultor, pintor i gravador. Deixeble d’Evarist Muñoz a València, l’any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística.

La seva obra més important, encara que hi intervingueren d’altres arquitectes, és el Palau del Marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d’una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana.

Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de Belles Arts de València, també pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València.

És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.

Morí foll.

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)

Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.

Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.

És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

Rovira i Bonet, Francesc de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1728 – Roma, Itàlia, vers 1797)

Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre.

És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.

Rous, Josep

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Rous, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)

Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.

Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.

Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.

Rotger i Capllonch, Mateu

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)

Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.

La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).

Rostrojo, Josep

Deixa un comentari

(País València, segle XVII)

Escriptor. Participà a diversos certàmens poètics, com els celebrats en honor de sant Lluís Bertran, sant Joan de Mata, sant Vicent Ferrer (1665), sant Tomàs de Vilanova i la Verge dels Desemparats (1673).

Rossinyol, Pere Jordi

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Escriptor. Li són conegudes poesies soltes, com el sonet de lloança de l’Epítome… de Dídac de Rocabertí.

Rossinyol, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1720 – 1794)

Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca.

Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.

Rossi, Aldo

Deixa un comentari

(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)

Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.

Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.

Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.