(Catalunya, segle XVIII)
Abat benedictí i general de la congregació de Sant Benet de Valladolid. Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou abat entre el 1749 i el 1753.
Féu importants obres en l’església del monestir i féu daurar el seu retaule major. Assistí al concili de Tarragona del 1752.
Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765.
(Milà, Itàlia, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Pintor. Establert a Catalunya entre el 1595 i el 1617.
L’any 1605 rebé l’encàrrec de dur a terme la pintura del retaule major de l’església del priorat de Sant Quintí de Mediona, que Antoni i Gabriel Rovira havien deixat inacabat.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Enginyer. Era professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
És autor d’algunes obres tècniques, com Consideraciones generales sobre los diversos aprovechamientos del aire atmosférico, Unidades eléctricas i Memoria descriptiva de un triciclo militar.
(Barcelona ?, segle XIX)
Paleògraf. Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l’audiència; notari públic.
És autor d’una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado, amb un apèndix de notícies d’escrivans o notaris de Barcelona des del segle XIII i reproduccions de manuscrits. Fou publicat a Barcelona sense data; la segona edició és del 1855.
(Barcelona, 1926 – 20 juliol 2013)
Escultora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull.
Ha exposat individualment a Barcelona (1968) i a Vic (1969) i ha participat en diverses exposicions col·lectives. Té, entre altres, el premi Ciutat de Barcelona (1974).
Ha fet a Barcelona els monuments a les Colles de Sant Medir (1965), a Walt Disney (1969) i a Charlot (1972) i, a Palma de Mallorca, el de Walt Disney (1969).
El 2003 va rebré la Creu de Sant Jordi.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIII)
Ciutadà. Després de la presa de Borriana per Jaume I (1233), fou autoritzat a establir a la vila conquerida un obrador de draps. Tanmateix ell seguí a la host del rei.
El 1236, Jaume I el dugué al seu costat a les negociacions per acceptar el lliurament del castell d’Almenara. Havent entrat al preu del lliurament una quantitat considerable de roba, Pere Ramon la forní de la produïda pel seu obrador de Borriana.
(Barcelona, 7 abril 1955 – )
(Jaume Mateu i Bullich) Pallasso august. Debutà el 1974 en els escenaris com a cantant còmic i ja el 1976 es vinculà al circ amb l’espectacle El circ més petit de tots.
Fundador i president de Pallassos Sense Fronteres, ha estat director del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i col·laborador de coneguts pallassos internacionals i d’artistes.
Entre els seus muntatges destaquen Circ Cric (1981), Clowni (1988), Dents ben netes (1990), Jo, mosca (1994), la sèrie de Circ Crac (1995-99) i Tot esperant Godot (1999). Ha treballat també per a la televisió.
L’any 2002 refundà el Circ Cric.
Enllaç web: Tortell Poltrona
(Barcelona, 1916 – Sao Paulo, Brasil, 15 gener 2006)
Pintor. De formació autodidacta, tanmateix seguí des d’un principi les línies d’un art contemporani moderat.
Exposà el 1946 a Els Blaus, de Sarrià, amb August Puig i Joan Ponç. Va participar en els Salons d’Octubre de 1948 i 1949 i exposà sovint amb el grup Lucerna.
Després emigrà al Brasil i allí ha evolucionat cap a l’abstracció, influït sobretot per Miró.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Vassall del vescomte de Cardona.
El 1321 cometé abusos contra els veguers de Berga i de Manresa. L’infant Alfons, el futur rei Benigne, anà a assetjar-lo al seu castell d’Orpí. Es rendí als quatre dies. El castell fou enderrocat per l’infant.
(Catalunya, segle XII – Londres, Anglaterra, 1163)
Arquebisbe de Tarragona (1146-63). Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern.
Establí el capítol de canonges (1154) sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part.
Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura.
Construí el castell arxiepiscopal, dit castell del Patriarca, i tingué llargues discussions i polèmiques amb Robert Bordet o d’Aguiló i els seus fills (1151 i 1163) per a delimitar els seus drets sobre Tarragona que li havia concedit Oleguer.
Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a la seva església, i consagrà el primer bisbe de Tortosa (1151). Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV, i el 1162 signà el seu testament sacramental.
Anà a Anglaterra per comunicar el traspàs del comte i anunciar al rei Enric II d’Anglaterra que havia estat nomenat tutor del petit Alfons I, i allà el sorprengué la mort.
